Subiendo-la-montana-en-invierno

ASCENSIONS HIVERNALS

Decàleg de consells per fer una ascensió hivernal segura

La muntanya té tot el que necessites durant aquest hivern: aire lliure, lluny de multituds i, sobretot, esport i aventura. Per això, Joaquín Álvarez, guia d’Alta Muntanya de la Asociación Española de Guías de Montaña (AEGM), et dóna una sèrie de consells per fer unes ascensions hivernals correctes, recomana interessants rutes, i per descomptat, explica com anticipar-te als obstacles que sorgeixin amb la neu.

Les millors rutes per dur a terme ascensions a la muntanya en ple hivern dependran de les condicions de la muntanya. “De vegades, amb molt d’excés de neu, pot ser més segur escalar una cascada i rapelar-hi que fer cim per una via normal i viceversa”. Tot dependrà de les circumstàncies a cada moment.

Tenint clar aquest aspecte, i abans d’endinsar-nos a les rutes top per antonomàsia, cal tenir en compte:

Decàleg de consells d’AEGM per a una perfecta ascensió a la muntanya a l’hivern

  1. Observar la meteorologia durant la setmana i per al dia de l’excursió. D’aquesta manera, et faràs una idea de la muntanya.
  2. Estudieu minuciosament la ruta. Així podràs calcular sobre el teu estat físic la duresa i la dificultat que pots assumir, minimitzant perills subjectius.
  3. Fes una anàlisi minuciosa dels perills objectius que presenti la ruta, i valora si les condicions actuals garanteixen els estàndards de seguretat.
  4. Prepara la motxilla a consciència separant per blocs totes les eines necessàries: material dur, material de seguretat (dva, pala, sonda), ulleres-cremes, bateries, roba-guants de recanvi, menjar-beguda, begudes calentes i telefonia.
  5. Si fas esquí de travessa porta una altra pell de foca de recanvi i ceres, a més d’un petit romanent de cinta per si s’enlaira la pell.
  6. Camina per lloms en la mesura del possible.
  7. Matina.
  8. Deixa avís d’on vas. Estar localitzable.
  9. Pregunta al guarda del refugi per les condicions.
  10. Si no ho veus clar, contracta un guia.

Rutes recomanades per fer ascensions hivernals

De les muntanyes del territori espanyol, és complicat distingir les més recomanables per conquistar a l’hivern. “Entre totes les serres que componen els sistemes muntanyosos, és difícil decidir quines muntanyes són les més adequades o les més boniques per endinsar-se al terreny de l’alta muntanya hivernal”. Tot i això, a AEGM han fet una recopilació de les més característiques. Són les següents:

  • Serralada Cantàbrica: Una de les muntanyes més singulars de la Serralada Cantàbrica, tant per la seva morfologia alpina com per la seva proximitat a nuclis urbans, és Penya Ubiña La Grande, de 2.418 metres sobre el nivell del mar. És un clàssic, tant a Astúries com al Lleó, en néixer els seus vessants a les dues províncies. Les vies normals d’aquesta muntanya no demanen l’ús de corda, però sí el maneig correcte dels grampons i el piolet, ja que tenen rampes prolongades d’uns 30º.
  • Serra de Gredos: La cimera per antonomàsia de la Serra de Gredos és el particular Almanzor, amb els seus 2.592 metres sobre el nivell del mar. Aquesta estupenda muntanya granítica, cimera de Castella, presenta una seriosa ascensió hivernal, fins i tot, per la seva via normal. Al final d’aquesta, es dóna vista a les Canals Fosques, llargues i exposades. Una corda per a l’últim tram potser no està de més…
  • Sierra Nevada: La cimera més emblemàtica de Sierra Nevada, encara que no la més alta ni la més difícil és, sens dubte, El Veleta, amb 3.396 metres sobre el nivell del mar. És una muntanya accessible, a causa dels remuntadors de l’estació de Sierra Nevada, encara que no s’ha de passar per alt la perillositat d’aquesta serra castigada pel vent, on l’estat de la neu sol ser més aviat compacte, sinó gel viu.
  • Pirineu: El cim per antonomàsia del Pirineu és l’Aneto, de 3.404 metres sobre el nivell del mar. Famós per la seva glacera, avui minvat, és una muntanya fantàstica per a la pràctica de l’esquí i l’alpinisme, tant per les crestes com per algunes bones parets que ostenta.

Pel que fa als cims estrangers, encara que ara mateix això de viatjar ho tinguem una mica llunyà, el cim més famós d’Europa és el Mont Blanc, de 4.810 metres sobre el nivell del mar. És el sostre d´Europa, a més d´una muntanya preciosa plena de meravelles paisatgístiques. Tot i ser un pic comercial i relativament còmode gràcies als refugis, no deixa de ser una experiència inoblidable i molt recomanable.

 

Ascensió a Chamonix, Mont Blanc
Ascensió a Chamonix, Mont Blanc

El principal element de distinció en una activitat hivernal és, sens dubte, la neu. Per a un Guia de Muntanya, treballar sobre aquest element és un dels privilegis més grans que es poden desitjar, en gestionar la seguretat en tota la seva extensió. Allò que ahir era neu pols, avui pot ser gel; i això, a l’estiu, no passa”

(Joaquín Álvarez, Guía AEGM, Técnico Deportivo Alta Montaña y Escalada)

Problemes que pot donar la neu i com anticipar-te en una ascensió hivernal

La neu és un mitjà canviant que exigeix estratègies diferents depenent del seu estat de transformació. I algunes de les situacions compromeses més comunes davant les que ens podem topar són:

  1. Estàs en un pla amb la neu dura i no portes grampons… Posa’ls ja, per no haver de treure’ls en un pendent o mig vessant.
  2. Si pujaràs a una cimera que demani l’ús d’una corda i encara no portes arnès, posa’t abans d’arribar, i en un lloc còmode.
  3. Amb esquís de travessia, la neu està dura i vas amb ganivetes, però preveus que el pendent s’incrementi en l’ascens… Posa’t grampons com més aviat millor.

“Hi ha mil supòsits, però aquests són els més característics i els que provoquen més accidents”

Com ens explicava Chus, la gerent de l’empresa Locura de Vida, en el seu divertit article: “Els accidents de muntanya no són cap broma. Poden costar-nos la vida i posar en risc la de les persones que vinguin a rescatar-nos, per la qual cosa tingues precaució, prepara’t, forma’t i utilitza el sentit comú”.

Assegurances imprescindibles per a les empreses i/o guies de muntanya que organitzen ascensions hivernals

Els Guies de Muntanya estan obligats a cobrir la seva Responsabilitat Civil i els Accidents que els participants puguin patir, en el desenvolupament de les activitats, amb sengles assegurances, respectivament. “Cada comunitat autònoma regula i legisla les condicions i límits d’aquestes assegurances, sent els mínims exigibles força semblants entre elles”.

Gestión Radical

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebookInstagram.

Dejándonos tu email, aceptas nuestros términos y condiciones

Olla de Núria

Olla de Núria: Recorregut mític

Diuen que, per als muntanyencs, fer el recorregut de l’Olla de Núria és fonamental, a causa de la seva espectacularitat i completa ruta, on excursionistes i trail runners s’endinsen buscant una experiència estimulant. Tot seguit, analitzem la seva situació geogràfica, rutes i tot allò indispensable per dur-la a terme.

Per parlar de l’Olla de Núria, en primer lloc, l’haurem d’ubicar geogràficament. I, per descomptat, saber per què la denominació d’olla. Aquest nom li ve donat per la forma de lletra u. I on comença? Al Santuari de Núria, situat a la Vall de Núria. Des d’allà comença i acaba aquest recorregut, que consisteix a capgirar la capçalera de la Vall, passant pels cims dels pics que la formen. Es troba al municipi de Queralbs, a Girona.

Completar el recorregut de l’Olla de Núria, no és fàcil, requereix un bon estat físic. Com hem esmentat anteriorment, el punt de sortida és el Santuari, per més endavant, pujar al cim del Puigmal (2.913 metres). I allà, ja s’inicia la cresta que es va efectuant en conquerir els diferents cims que segueixen: el Segre, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus, Fossa del Gegant, Fontnegra i, finalment, Àliga, culminant aquesta apassionant expedició . Per saber més sobre aquest atractiu periple muntanyenc, comptem amb el Guia de Muntanya Carles Gel, i Josep Bisquert, codirector de la carrera alpina de l’Olla de Núria, suspesa aquest any per la pandèmia.

Recorregut de l’Olla de Núria

Carles Gel, Guia de Muntanya i ampli coneixedor de la zona, ens ho explica, tot seguit:

“L’Olla de Núria és una olla gegantina que s’estén cap a l’oest, nord, nord-oest, est i torna a Núria, com les agulles d’un rellotge. És un recorregut brutal. Són 19 pics, tots per sobre dels 2.700 metres, sent el sostre el Puigmal. És un dels recorreguts més impressionants del Pirineu Català. És una ruta preciosa. Se sol fer a l’estiu, i hi ha la famosa carrera de l’Olla de Núria. És un itinerari d’alta muntanya on parts de Núria cap al Collvert. I aquí surts de la ruta normal del Puigmal i vas a buscar el cim del Ras de l’Ortigà. D’allà ja no deixes el turó que envolta Núria, fins que baixes del pic de la Pala, arribes a l’alberg, i de l’alberg, baixes a Núria. Per mi, l’horari normal de fer l’Olla de Núria no baixa de 10 a 12 hores”.

La sortida de la cursa de l'Olla de Núria
La sortida de la cursa de l’Olla de Núria

Fer l’Olla de Núria en format virtual

Com ja ha avançat Carles Gel, cada estiu se celebra la cursa alpina de l’Olla de Núria. Organitzada per la Unió Excursionista Vic, aquest any, a causa de la pandèmia mundial, s’ha optat per l’opció de la carrera virtual, com han fet altres esdeveniments esportius. Josep Bisquert, codirector d’aquesta èpica carrera de trail running, ens ho explica:

“La cursa compta amb un recorregut de 21,5km i 1.950m de desnivell acumulat a l’Olla de Núria, positiu. Caracteritzada especialment per no trepitjar ni un metre d’asfalt, ja que surt del Santuari de Núria, a 1.900m d’altitud; i també, per transcórrer el 72% de la cursa a més de 2.700 metres d’altitud. Amb la situació actual, aquest any vam haver de suspendre l’edició que teníem programada al juny. Per això, tenint en compte la demanda de participants i la tristesa per no poder-la realitzar, vam tenir l’oportunitat de fer l’Olla de Núria Virtual. Els participants, de forma gratuïta, tenien l’oportunitat de fer el recorregut de l’Olla de Núria durant 1 mes. I un cop fet i registrat mitjançant un rellotge GPS o qualsevol dispositiu amb format .gpx, (descarrega en aquest enllaç el gpx l’olla de núria) es feia arribar aquest fitxer mitjançant correu electrònic a l’organització. I aquesta, pujava el resultat a la plataforma de LiveTrail, per poder crear una classificació amb tots els participants”.

Tens la ruta a l’aplicació Wikiloc: l’Olla de Núria wikiloc completa.

Per què fer el recorregut de l’Olla de Núria?

Carlos Gel, Guia de Muntanya: “El prestigi, la seva famosa carrera l’Olla de Núria… I per això els muntanyencs la volen fer. Perquè d’una tacada et fas gairebé 20 muntanyes. A l’estiu és quan hi ha més afluència. En el meu cas, l’he fet dues vegades a l’hivern, i és una ruta que té els seus passos tècnics”.

“Senzillament, poder fer tantes muntanyes. I el marc d´alta muntanya incomparable, sempre a cavall de Catalunya i l´Alta Cerdanya. I aquesta és la grandesa d’aquest recorregut, que no tothom està capacitat per fer, encara que hi ha gent que corrent sol fer-la en tres hores. Tot i això, si fas una excursió a l’Olla de Núria prepara 10-12 hores (com he esmentat anteriorment). I, si la faràs a l’hivern, és molt just fer-la en un dia, tret que surtis de nit, arribis al Puigmal de nit, i després, ja continuïs amb el nou dia crestejant per aquesta Olla gegantina que forma Núria , sempre amb el Santuari (a 1.964 m) als peus. És un lloc màgic on s’han iniciat la majoria dels muntanyencs i excursionistes del vessant de Girona i Barcelona.

Així mateix, els participants a la cursa volen participar per les mateixes raons: “els muntanyencs volen recórrer l’Olla de Núria pel seu gran valor paisatgístic, envoltat de cims singulars i de gran importància, com són els 8 cims per on passa el recorregut , pujant a un dels més emblemàtics, com és el Puigmal, el punt més alt de la cursa”, exclama Josep Bisquert, codirector de la carrera de l’Olla de Núria.

La vall de Núria nevat
La vall de Núria nevat

Què necessito per recórrer l’Olla de Núria

  1. Aigua. “Cal prevenir i portar mínim 2 litres d’aigua, ja que no la trobareu en tot el camí” (Carles Gel, Guia de Muntanya).
  2.  Si la faràs en ple estiu, el millor és fer-la molt aviat. Carlos Gel recomana quedar-se a dormir a Núria i començar a les 5 i escaig o 6 del matí.
  3. Portar unes quantes barretes energètiques, alguns gels i un bon entrepà, caramels per tenir sempre sucre a les venes.
  4. Equipació: unes bones botes de muntanya, pantalons o malles, samarreta, alguna jaqueta de Goretex, encara que sigui lleugera (per a possibles pluges), un folre polar (indispensable), mapa de la zona (encara que portem gps), brúixola, uns bons bastons i el típic que t’enduries a una muntanya a l’estiu.
  5. Si vas a l’hivern: botes, grampons, bastons, piolet, casc, indispensables a la motxilla (És una ruta hivernal “bestial”, tal com assegura Carlos Gel, ja que trepitges 19 cims. “I no s’assembla res a altres travesses ”)
  6. Tenir en compte la meteorologia. Coneix les aplicacions de seguretat per a esports de risc.

Recórrer l’Olla de Núria en plena pandèmia?

“Sortir a la muntanya en aquesta època de pandèmia és bo per poder desconnectar una mica de tota la informació que ens ve donada. Tot i que, des de l’organització de l’Olla de Núria, volem recordar que ha de ser amb suficient preparació per a l’activitat que es realitzarà i sabent la meteorologia que ens trobarem. Els rescats creixen des de després del confinament i és important saber els límits de cadascú per prevenir accidents”.

Josep Bisquert, codirector de l’organització del certamen.-

Per complir amb la guia i el manual de les bones pràctiques davant la pandèmia, abans d’emprendre l’excursió l’Olla de Núria, “ens hem de regir pel protocol Covid-19 de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) per a activitats de muntanya”.

Per participar a la cursa de l’Olla de Núria és obligatori, per inscriure’t, posseir la llicència federativa de muntanya en curs, si no en disposes però vols fer una ruta, pots contractar una assegurança multiaventura. I si ets un organitzador d’esdeveniments esportius, pots contractar online la teva assegurança esportiva, en aquest enllaç del web de Urquia & Bas.

Gestió Radical

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebookInstagram.

Dejándonos tu email, aceptas nuestros términos y condiciones

La protecció dels ocells insectívors

El petits ocells que observem en molts parcs, jardins o boscos, acompanyen el paisatge, amb els seus cants i posen moltes vegades, moviment i colors al bosc, però són molt més que això.

La gran majoria de petites aus que observem a casa nostra, pertanyen a l’ordre dels Passeriformes (que vol dir el grup d’ocells petits com els pardals), que és un grup evolutiu, molt ample i divers dintre de les diverses classes d’aus. Hi ha des d’ocells petits com el Reietó (Regulus regulus) fins al Corb (Corvus corax) aquest darrer el més gran a nivell mundial de tot el grup dels ocells passeriformes. Dintre d’aquest gran espectre de mides i formes, també hi ha una gran diversitat de fonts d’aliments, tipus d’hàbitats que ocupen, etc.

Parus major

Alimentació

Si els observem de prop, fixant-nos en el seu bec, podrem “esbrinar” de què s’alimenten. En general, els ocells que tenen el bec ample i gruix, tipus “canari”, com per exemple els pardals, gafarrons, caderneres, pinsans, etc són ocells granívors, és a dir, que mengen majoritàriament llavors. Això no obstant, durant l’època de cria a la primavera, consumeixen també insectes, sobretot per alimentar amb proteïnes a les seves cries i que puguin créixer fortes i amb energia.

Altres ocells que ens puguem fixar, tenen el bec prim, com per exemple el Pit-roig (Erithacus rubecula), el Rossinyol (Luscinia megarhynchos), etc. Aquests tipus d’ocells són insectívors, utilitzant el seu bec com a pinces per atrapar els invertebrats dels trocs, del terra, etc. A la tardor i a l’hivern, hi ha una minva important de les seves preses, i per tant, molts d’ells migren cap al sud, cap a terres on puguin trobar el seu aliment. Els que es queden per casa nostra, complementen la cerca d’invertebrats, amb el consum de fruites del bosc, que en aquesta època de l’any és quan més es poden trobar, com els fruits del llentiscle (Pistacia lentiscus), Marfull (Viburnum tinus), i moltes altres espècies d’arbustos mediterranis.

Mallerenga processionaria

Nidificació

En quant a la nidificació, segur que passejant pel bosc durant la tardor i l’hivern, en els arbres sense fulles, haurem observat algunes plataformes de branques. Aquestes estructures, de forma globosa o en la majoria de casos, com plats formats per branques, corresponen als nius de moltes aus, com per exemple tórtores i tudons, garses, tallarols, caderneres, etc.

A aquests tipus d’ocells, espais on poder fer el niu, no els hi falten, ja que arbres i arbustos, amb les seves branques, hi ha més o menys arreu. Però hi ha una part important d’altres ocells, que fan niu “exclusivament” en forats, o d’arbres o de roques i murs, i a aquests ocells, el volum de branques disponibles no els ofereix cap oportunitat per poder criar.

En quant als ocells que hi crien en forats d’arbres als troncs, fem una prova……. Passegem pels parcs, boscos o camins que fem habitualment, i comptem forats dels arbres. Segurament hi comptarem de ben pocs. Al contrari, aquest experiment, amb els ocells que hi crien en branques no caldrà fer-lo, ja que hi ha incomptables branques!!

Aquests senzill experiment ja ens dóna una pista de que els ocells que fan niu exclusivament en forats d’arbres, no seran tan abundants de com ens pensàvem. En un bosc madur, és a dir, sense agressions com incendis cada poques dècades o anys, tales d’arbres, retirades d’arbres morts, plantacions de pins (que no són boscos), etc etc aquests ocells si que trobarien molts més espais per niar que no pas ara.

30 caixes niu instal·lades a Costa Brava Parc Aventura.

Valors ambientals dels ocells insectívors

A banda de cants i colors, els ocells insectívors desenvolupen un paper molt important en l’estructura del bosc. Per exemple, la presència d’ocells insectívors regula les poblacions d’invertebrats, i limita el que anomenem sovint com “plagues”. Una plaga, realment és el símptoma de que hi ha un desequilibri. Un desequilibri entre predadors i preses.

Per exemple, la Mallerenga carbonera (Parus major), és un dels pocs ocells insectívors que s’alimenta d’erugues Processionàries del pi (Thaumetopoea pityocampa), també d’entre altres invertebrats. Als llocs on veiem moltes bosses/nius d’erugues processionàries penjant als pins, quan diem que hi ha una plaga d’aquestes erugues, realment el que hi ha és una manca dels seus predadors. Hi ha també d’altres factors ambientals que afavoreixen aquestes erugues, però un factor important és la manca de predadors. Llavors, no cal gastar-se els diners públics en insecticides perquè així, no s’aconseguirà eliminar d’arrel el problema real. Una parella de mallerengues, consumeix uns 10.000 invertebrats a l’any, aquests ocells són el veritable “insecticida” que necessita el bosc.

A més del paper de reguladors d’invertebrats dels boscos, un altre valor que sovint no hi pensem és la seva tasca de conservació i millora del bosc, amb el consum de petits fruits a la tardor i a l’hivern. Aquests fruits dels bosc -dintre d’ells contenen llavors- són consumits pels ocells insectívors, i durant els seus desplaçaments, van disseminant les llavors amb els seus excrements. Aquesta tasca tan natural, és la que afavoreix la propagació d’arbustos mediterranis i fa que el bosc sigui divers en espècies. Sense aquesta senzilla acció, moltes espècies vegetals no podrien estendre la seva presència natural.

Cyanistes caeruleus

Problemes que els afecten i què podem fer per ajudar als ocells insectívors

Vista la importància que tenen els petits ocells insectívors al bosc, veiem què els afecta i com podem ajudar-los.

Afortunadament aquests ocells estan protegits per la Llei i ja han passat èpoques en que es caçaven pel seu consum, tot i que encara queden brètols que els puguin disparar per plaer, punteria i ignorància.

El fet de que hi hagi pocs boscos madurs, fruit de tales, d’incendis repetitius i d’afavoriment artificial dels pins fa que no trobin tants forats com seria natural. Podem esperar uns 50 anys aproximadament per que el bosc tingui millors característiques, o…. podem ajudar-los col·locant caixes niu, que no són una altre cosa que “forats artificials” per ajudar-los. Cal recordar que les caixes niu que col·loquem, s’han de buidar i netejar cada tardor per què els ocells les trobin netes de nou cada primavera, i d’aquesta manera allargar la vida útil d’aquests caixes niu.

També podem ajudar als ocells i a la natura en general, limitant i retirant espècies de plantes invasores, que ocupen l’espai de les plantes autòctones, que podrien donar fruits i altres aliments als ocells.

processionaria del pi
Processionaria del pi

A la vegada, i com a pla de futur, també podem plantar varietats d’arbres i arbustos autòctons (vigilant de plantar els que toquen a cada ambient), com alzines, sureres, roures, llentiscles, arç blan, marfull, i un llarg etcètera que ajudaran a que el bosc es desenvolupi i ofereixi molts recursos als seus habitants.

Consumint productes “bio” afavorim als pagesos que no utilitzen insecticides i altres productes verinosos als conreus i que empren altres mesures, fins i tot que fan servir caixes niu i fauna útil per lliurar-se de plagues del camp. De pas, també nosaltres consumim aliments sense verins pel nostre cos……..

Finalment també, recordem que ….. cada vegada que llencem el paper i cartró utilitzat als contenidors blaus de reciclatge …. estem evitant la tala d’arbres per fer paper nou!!

Erithacus rubecula

Per més informació sobre caixes niu: www.gestionatural.cat/

http://www.gestionatural.cat/

Artur Degollada i Soler

Associació Gestió Natural

Barcelona, juliol de 2021

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebookInstagram.

Dejándonos tu email, aceptas nuestros términos y condiciones

Home

¿Trekking o senderisme? Els millors llocs per practicar-los

Coneixes la diferència entre trekking i senderisme? Vols saber quins són els millors llocs per practicar-los aquest estiu? Parlem amb experts sobre el fenomen del trekking durant aquestes vacances i de quines són les claus per realitzar aquesta pràctica de la millor manera possible. ¡PREN NOTA!

Diferència entre trekking i senderisme

Per parlar de trekking primer haurem de saber quina és la diferència entre aquest i el senderisme. José Antonio Masia, director de l’empresa Trekking i Aventura, ens respon:

Trekking es refereix a una activitat a peu de diversos dies, per zones allunyades de ciutats i infraestructures, i que fa necessari el transport de menjar o material per pernoctes

José Antonio Masia, director de l’empresa Trekking i Aventura

D’altra banda, es refereix a senderisme com “una activitat a peu que es realitza en el dia i retornes a dormir al teu hotel, casa rural, la teva ciutat, etcètera”.

¿Trekking i senderisme? Què és més recomanable?

“Són coses diferents … Un trekking ho fas a l’Himàlaia, Andes, Alps, i fins i tot, a Pirineus (GR-11); i senderisme ho fas des del teu hotel o apartament, en qualsevol lloc, sigui o no en un entorn de muntanya “, expliquen des de Trekking i Aventura. “Per exemple, durant tot l’any fas senderisme, cada cap de setmana, en l’entorn on vius, i a la tardor, et pots anar de trekking a l’Himàlaia”.

Els millors llocs per practicar aquestes activitats en aquest estiu

Com ens trobem davant d’un estiu diferent a causa de la pandèmia mundial de la COVID-19, els llocs de proximitat seran els més adequats per a realitzar trekking. Així és com ens assenyala Àngel Olabe, de Naturtrek, empresa especialitzada en trekking i viatges d’aventura, qui ens recomana els següents llocs: “tenim organitzats programes a Pirineus, Pics d’Europa, Sierra de Gredos, Sierra Nevada, i també (molt recomanables ) a les Illes Canàries i Balears “. En altres circumstàncies, pel que fa a zones per Europa, recomanen destinacions com els Alps, Eslovènia i Islàndia.

Carro, assessor de viatges en senderismoeuropa.com també recomanen les zones d’alta muntanya com els Pirineus. I a la resta d’Europa, a part dels Alps, si es desitja llocs poc concorreguts per turistes, aconsellen trekking a la Serralada dels Balcans Centrals. “Es tracta d’una serralada poc coneguda però molt bonica i es manté verd tot l’estiu”.

En el cas del senderisme, destaca que, “a l’realitzar-se per zones de baixa dificultat, hi ha moltes més opcions, i pràcticament, en qualsevol província d’Espanya es pot trobar alguna ruta de senderisme interessant”.

El trekking com a fenomen de l’estiu 2020

En aquest estiu marcat per la crisi sanitària, ¿existeix realment més demanda d’aquesta activitat? En senderismoeuropa.com ho tenen clar: “efectivament, estem notant més interès pel turisme interior en general, i això, promou el turisme actiu en forma de senderisme, trekking, etcètera”. Això no obstant, pel que fa a aquesta activitat realitzada a l’estranger, confirmen que s’està alentint la demanda “a causa de les restriccions i limitacions que hi ha hagut per viatjar internacionalment, i també, per la por a el contagi en els avions”.

10 implements bàsics per practicar trekking

A més d’un esperit i actitud positiva, estar ben informat i assessorat sobre les dificultats de el programa que es vulgui emprendre. Aquesta és l’eina principal a l’hora de practicar aquesta activitat, segons indiquen des Naturtrek, que també ens detallen els següents implements bàsics:

  1. Portar un material i equipament adequats a les condicions de el terreny i la climatologia on es va a desenvolupar.
    Un calçat adequat és fonamental, amb botes de trekking impermeables i transpirables i sabatilla trekking + roba adequada amb tallavents, jaqueta impermeable i transpirable (goretex o similar).
  2. Un parell de bastons telescòpics
    Si s’està acostumat a caminar amb ells.
  3. Motxilla
  4. Sac de dormir
    Si són diversos dies.
  5. Frontal o llanterna
  6. Cantimplora
  7. Pack solar
    Crema protecció solar i labial, ulleres de sol i gorra (a)
  8. Farmaciola bàsica
  9. Articles de tocador habituals
    Raspall de dents, pasta, xampú, entre d’altres.
  10. Tenir clara la importància que tota la roba sigui d’assecat ràpid
    Per tant, el cotó està absolutament desaconsellat i optarem per fibres sintètiques, que són les que més ràpid s’assequen.

Quina modalitat escollir entre aquestes activitats?

Senderisme, trekking, hiking … Sabem quin ens convé segons la nostra edat? … “En una escala de menys a més dificultat i exigència física està, primer, el senderisme”, explica Luis Carro, de senderismoeuropa.com. Ens explica la raó: “el senderisme és més senzill de practicar, per a qualsevol edat”. I després, el trekking, “que és de dificultat variable, segons el terreny. Però en general, és més recomanable estar en bona forma física per practicar-lo “. Per exemple, asseguren que, per a nens al trekking seria una mica complicat ja que es poden travessar terrenys difícils, i en aquest cas, l’ideal seria rutes de senderisme. “A partir d’aquí no hi ha límit d’edat. El que preval és la forma física de qui el practiqui “.

El trekking amb bicicleta és una disciplina cada vegada més popular. Es poden realitzar raids més o menys llargs, d’un dia, una setmana o diverses, discorrent la ruta per terrenys diversos. Es requereix una bicicleta de trekking robusta, amb rodes sòlides, cobertes amples i tacs per a una bona adherència i seguretat. A més, amb selló còmode, bones llums i portamaletes

Àngel Olabe, de Naturtrek, especialitzats
en trekking i viatges d’aventura

I el trekking amb bicicleta

Com apunten des Trekking i Aventura, la bicicleta és un mitjà de transport que ha irromput amb força en el món dels viatges. “De forma sostenible, podem realitzar itineraris que, d’altra manera, no serien possibles. I, a més, cobrir etapes de gran recorregut “. La seva proposta: utilitzar la bicicleta en llocs i formes que no danyin el terreny i de forma plaent. Així mateix, que sigui “lluny de tornejos o competicions i sent molt respectuosos recorrent sendes o vies que siguin realment ciclables”.

Article de urquia&bas correduría de seguros https://blog.urquiabas.com/

Gestión Radical

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebookInstagram.

Dejándonos tu email, aceptas nuestros términos y condiciones

Aplicacions de seguretat per a esports de risc

“Un vuit-mil només et pertany quan has arribat al cim i has tornat al camp base; fins llavors, li pertanys tu a ell “[Kurt Diemberger]

Com a empreses d’esports d’aventura, la major part de les vostres activitats es basen en esports de risc, i en aquests, la seguretat és un factor determinant, ja que en depenen les vostres vides i les dels vostres usuaris. El més important és tornar i poder explicar-ho.

Les obligatòries assegurances d’accidents i de responsabilitat civil, sent importants, no donen protecció directa a les lesions i altres danys que puguem patir en la pràctica esportiva. Per això, insistim que adopteu totes les mesures de seguretat possible; des de materials homologats, passant per formació i titulacions adequades, fins a la tecnologia més actual.

Ja sigui acompanyats d’un guia o amb rutes autoguiades, les pràctiques d’aquests esports solen ser en grups reduïts. Transcorren pels indrets més complicats i deshabitats de la nostra geografia, llocs usualment amb males comunicacions. Això aporta més emoció i un entorn privilegiat, però alhora més perillositat.

Per sort, avui en dia no ens falten eines per a això i el millor instrument de seguretat que tenim és el telèfon mòbil. Així doncs, el més adequat és portar el nostre dispositiu amb nosaltres per estar connectats i poder compartir la nostra ubicació en qualsevol moment. Actualment, a més, ens permet realitzar trucades en situacions d’emergència i en molts casos, disposar d’informació sense connexió.

És important recordar als clients que no surtin sense el seu telèfon mòbil, amb una bateria addicional per poder recarregar en qualsevol lloc, que confirmin la ruta que van a realitzar, el temps estimat de durada i, sobretot, han de conèixer les condicions climatològiques per evitar disgustos.

Hi ha múltiples aplicacions que ofereixen dades per dur a terme les activitats amb més seguretat. Des de les que ens permeten anticipar-nos a el temps, avisar els serveis de socors amb només un clic enviant la nostra ubicació exacta; fins a les que funcionen sense necessitat de connexió.

De totes elles, hem seleccionat diverses opcions en base a:

1. Aplicacions per conèixer les condicions climatològiques.

Òbviament, hem de conèixer el temps amb antelació abans d’organitzar una excursió, la més coneguda per consultar és l’AEMET (Agència Estatal de Meteorologia). No n’hi ha prou amb anticipar-se, el temps pot canviar en qualsevol moment i hem d’estar alerta. Depenent de la disciplina ens poden interessar diferents factors climatològics, per això us recomanem també les següents opcions:

Windguru

Podràs comprovar les previsions arreu del món. Conté mapes per consultar les temperatures, les precipitacions i la velocitat de les ratxes de vent. A més, pots registrar-te a la seva web i sincronitzar un compte amb el teu smartphone i, així, rebre notificacions amb totes les actualitzacions.

Wisuki

Si ets un amant dels esports aquàtics, podràs rebre alertes sobre el vent i les onades.

Windfinder

Per als aficionats a les activitats que transcorren al mar, us recomanem aquesta aplicació que ofereix prediccions de vent en temps real i mapa de vent per kite, surf, windsurf, vela i pesca.

Accuweather

Per conèixer les condicions climatològiques, amb mapes estàtics i interactius.

2. Si tens connexió.

Aquesta és la millor opció per a la teva seguretat, aquestes aplicacions permeten compartir la ubicació en temps real.

Podeu compartir la vostra ubicació en temps real i el millor de tot és que les aplicacions que ho permeten, les tenim ja descarregades en els nostres dispositius. Es tracta de WhatsApp i Google Maps. Amb el GPS activat i amb cobertura de dades, aquestes aplicacions estan dissenyades per al seguiment de persones. Si voleu saber com activar aquest servei, accediu a aquest enllaç del web Montaña Segura.

3. Per salvar vides – SAFE365

SAFE 365, amb i sense connexió serà la millor companya de rutes, per si de cas.

Si la vostra connexió no és de el tot bona, tranquils, encara podeu sortir d’aquesta. Parlem de Safe 365 (anteriorment Alpify), es tracta d’un localitzador mòbil disponible per a Android i iOS, totalment gratuït, amb el qual podem fer una trucada en cas d’emergència i mostrar la nostra ubicació exacta. La zona de servei se situa a Espanya i Andorra.

Com funciona?

Requereix un registre previ per usar-la, tan sols heu d’introduir les dades de les persones que vulgueu contactar en cas d’emergència. Al prémer el botó d’emergència, es posarà en contacte amb els serveis de socors i en cas de no poder fer-ho un mateix, quan algú denunciï la nostra desaparició, Safe365 tindrà les dades de la nostra ruta, mostrant la ubicació amb exactitud i facilitant el rescat. A més, encara que no tingueu connexió a Internet, enviarà un missatge de text informant de la latitud i longitud als serveis de la teva zona.

Però això no és tot, aquesta aplicació també ens permet tenir cura de la gent gran o els nostres fills, de fet, és una opció molt utilitzada fora de l’àmbit esportiu. Si teniu dubtes, podeu accedir a un vídeo explicatiu sobre com instal·lar-la en el vostre dispositiu i aprendre a usar-la.

4. Solament per a emergències – MY 112

Només en cas d’emergència, aquesta aplicació ens pot resultar de gran ajuda, permet realitzar la crida al 112 amb geolocalització. En aquest cas la seva zona de servei no és tan àmplia, ja que es tracta d’una aplicació que només les comunitats de Catalunya, Madrid, Cantàbria, Castella i Lleó i Illes Balears, juntament amb els seus centres d’emergència (organitzats per comunitats) desenvolupen aquestes competències en els seus territoris.

La descàrrega també és gratuïta i està disponible per als dispositius Android i iOS. En cas d’emergència, es pot fer una crida al 112 i l’operador rebrà amb la trucada la localització d’una forma molt precisa. La seva instal·lació és ràpida i senzilla. Si vols conèixer els seus avantatges, fes una ullada a aquest vídeo de la Junta de Castella i Lleó.

5. Sense connexió.

Tot això està molt bé si tenim cobertura i connexió a Internet, però què passa si arribem a un punt de la nostra ruta i no disposem de connexió a internet ni cobertura?

És molt probable que durant la nostra expedició perdem la connexió de xarxa, així que és important conèixer les aplicacions que disposen de geolocalització sense necessitat d’estar connectats. La cadena de televisió BBC ens suggereix 6 aplicacions per utilitzar el GPS sense internet, una guia de les millors opcions per descarregar mapes fora de línia que us ajudaran a saber on esteu en cada moment.

6. Per a descarregar la informació necessària abans de sortir i gaudir-la durant la ruta sense connexió.

Una altra alternativa gratuïta per a mòbils és la que ens ofereix l’Institut Geogràfic Nacional, aquestes aplicacions, ens permeten des de planificar rutes fins a descarregar mapes fora de línia.

La tecnologia ens ajuda a planificar tot això, no ho desaprofitem, la seguretat depèn també de vosaltres.

Article de urquia&bas correduría de seguros https://blog.urquiabas.com/

Gestión Radical

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebookInstagram.

Dejándonos tu email, aceptas nuestros términos y condiciones

 

 

 

 

Quines botes i materials de barranquisme són els més aconsellables?

L’equipament personal cobra una importància única quan es realitza esport a l’aire lliure. No es tracta només de comptar amb roba i accessoris adequats a l’activitat que es vol realitzar, sinó que, sovint, aquests components tenen una importància cabdal pel que fa a la seguretat. Les botes de barranquisme són l’exemple perfecte d’això. Es tracta de l’únic contacte durant diverses hores amb el terreny, i una mala elecció pot derivar en efectes indesitjats que poden anar des de les rascades i altres molèsties, fins torçades de turmell i altres petites lesions. En molts casos, és a l’endemà quan es paguen els errors comesos en aquesta elecció en forma de butllofes, molèsties a la zona de turmell i altres.

Per tot això, si com a empresa cedirem o llogarem aquest material als nostres clients per a realitzar un activitat de barranquisme, hem de posar tota l’atenció en les botes que vam decidir adquirir.

Botes específiques o es poden usar unes de muntanya?

En primer lloc, la primera pregunta que cal respondre és si val la pena adquirir unes botes específiques de barranquisme o n’hi ha prou amb unes de muntanya o fins i tot de trekking, sempre que compleixin uns requisits mínims. Tot i que les de barranquisme ofereixen les millors garanties, les altres són perfectament vàlides per a aquest propòsit, amb l’avantatge afegit que es poden utilitzar, a més, per a altres activitats que oferim com a empresa.

Però … quines triar entre tants models?

Hi botes més amples i més estretes. Amb sola tova, semidura o rígida. Amb canya de major i menor altura. I d’infinitat de materials, alguns amb més o menys impermeabilitat. Gairebé totes les botes de barranquisme compten amb desguassos per alleujar l’aigua que entra en elles. La resposta a quina bota triar està en l’ús que se li vagi a donar. Per a aquest esport són característiques imprescindibles en una bona bota tant una bona subjecció a el peu com una sola que s’agafi bé a el terreny. Per la resta, és interessant oferir als clients diversos models que es puguin adaptar als seus gustos i necessitats.

Alguns consells importants sobre les botes de barranquisme

No s’aconsella que les botes s’estrenin per a una activitat. En primer lloc, perquè el peu no s’adapta mai a la primera al calçat, sinó que necessita una adaptació mínima. Més encara en zones de muntanya, en què s’exigeix més esforç als peus. Posar-se unes botes noves és incórrer en el risc de patir rascades, butllofes i altres molèsties que poden fer de l’activitat una cosa que el client tingui sempre per un mala experiència. D’altra banda, la sola de les botes sol tenir més adherència quan se li ha donat un cert ús. És comú que la planta de les botes noves rellisqui i això provoqui certs riscos.

Pel que fa a el preu, val la pena descartar les botes barates, que estan fabricades amb materials poc duradors. Cal no oblidar que un calçat com aquest està sotmès a esforços extra i que la qualitat dels seus components afecta directament a la seva durabilitat, de manera que val la pena invertir-hi. A més, comprant botes de qualitat, una vegada que la sola es desgasta, es pot substituir per una nova i tant la tela com els cordons seguiran intactes, el que farà la seva vida útil encara més prolongada.

Com triar unes botes per fer barranquisme a un preu assequible?

Per tant, proporcionar a la teva clientela unes pautes sempre serà benvingut. Per descomptat, si els teus clients no volen gastar massa en una activitat que no saben si tornaran a repetir, segurament faries bé en dir-los que amb unes sabatilles o botes de muntanya que tinguin pul·lulant per l’armari poden sortir airosos del tràngol.

Encara que, per descomptat, aquestes hauran de complir amb una sèrie de requisits bàsics perquè no es vegi compromesa la seva seguretat i gaudeixin al màxim de l’aventura:

  • Subjecció de turmell
  • Una sola antiadherent
  • I que siguin flexibles

També pots aconsellar als teus clients una segona opció més mòdica que són les botes de trekking confeccionades amb materials poc absorbents, si pot ser impermeables.

Cal no oblidar en aquesta breu ressenya la línia Quechua de Decathlon. Aquestes es distingeixen per oferir un calçat per a la pràctica del barranquisme que és perfecta per als debutants, encara que no per als autèntics aficionats d’aquest esport que, sens dubte, el veuran molts ‘peròs’ a aquesta bota de barrancs.

Quines són les millors botes de barranquisme?

Aquí abandonem el camp de les botes barates i entrem en un altre nivell amb les botes de barranquisme concebudes especialment per a la pràctica d’aquesta disciplina. En cas que els teus clients decideixin adquirir un parell de botes de barranquisme, fantàstic, oi? Probablement això és un símptoma que aquest esport els ha fet efecte i s’han proposat a practicar-lo amb certa regularitat.

En aquest aspecte, també li vindrien de perles els teus consells en cas que camini una mica peix en el tema. De fet, hi ha marques tan estupendes com la nord-americana Five Ten, que també és experta en fabricar calçat per a l’escalada en roca, Bestard, oriünda de Mallorca, amb la seva línia Hidroline, o Adidas.

Per tant, digues-los que es quedin amb aquests noms de models mítics de botes de barranquisme: FiveTen Canyoneer 2 i Hydro Pro Adidas.

Així, aquests dos models integren l’elit de les marques de botes per descens de canons encara que el seu preu no les converteix, per descomptat, en l’opció més assequible. De fet, totes dues sobrepassen els cent euros. Però indubtablement constitueixen la millor opció si tenim la ferma convicció de convertir el barranquisme en part de la nostra vida.

Per descomptat, l’ideal seria poder complementar l’oferta de la nostra empresa amb una equipació completa que, per descomptat, contemplés unes botes de barranquisme per a la nostra clientela, però tampoc és indispensable ni el que més mira algú que només vol provar què tal és això de l’ descens de canons.

Arnés per barrancs: recomanacions de seguretat

Un arnés per barrancs difereix bastant del què s’empra en l’escalada o en l’alpinisme, encara que segur que no t’agafa de nou aquesta afirmació. No obstant això, mai ve malament recordar quins són els requisits de l’arnès que emprarem per a un activitat com el barranquisme.

Com assegurar la màxima seguretat per als teus clients en les teves activitats de barranquisme i similars

En aquest àmbit, els arnesos més reeixits vénen de la mà de fabricants com Edelrid, Petzl o Climbing Technology.

Una bona opció seria escollir aquells que tinguessin els camals regulables, ja que així els podrem ajustar als diferents clients.

També hem de tenir present que certs models d’arnès per barrancs poden resultar més acords a la tasca que realitzarem. Així, el model Petzl Canyon es recomana per al descens per cascades, ràpel, salts i expedicions que incloguin natació.

Per descomptat, l’arnès pel qual ens decantem ha de comptar amb una òptima protecció tipus culera per protegir de rascada el vestit de neoprè i, d’aquesta manera, allargarem la vida de l’equip.

Què ha de tenir el nostre arnès de barrancs?

En línies generals, hem de parlar d’una sèrie de característiques. Per tant, hem de fixar-nos en què l’arnès de barrancs les uneixi. Anem a veure-les:

  • En la confecció de l’arnès de barrancs han d’haver-se emprat materials impermeables o molt poc absorbents.
  • Elevada resistència a la fricció.
  • Estarà equipat amb diverses anelles porta-materials.
  • Punt d’ancoratge alt, amb la finalitat que a el client no li desequilibri el pes de la motxilla o el doll d’una cascada.
  • Que sigui fàcil de posar, atès que en moltes ocasions parlem d’usuaris que mai abans havien fet servir un.
  • I, per descomptat, que sigui segur amb unes sivelles que no corrin. De fet, a ningú li agrada estar penjant i comprovar que les sivelles s’han anat afluixant poc a poc.
  • Comoditat

La veritat és que estem parlant d’un dels elements més importants, juntament amb la corda, en una activitat que comporta cert risc com el descens de canons. Per tant, procura tenir els arnesos de barranc més segurs del mercat.

De fet, no et deixis temptar per les gangues i acudeix sempre a les marques de referència.

Manteniment

Un altre aspecte que hem d’abordar és el del manteniment, perquè de res servirà que adquirim el millor dels arnesos de barranquisme si després descuidem el manteniment. De manera que hem de esmerçar-nos en aquesta tasca.

Per tant, anota les cures:

  • Has de netejar i revisar freqüentment tots els arnesos. I, si és possible, examinar-los després de cada sortida.
  • No facis servir productes químics per rentar-los. N’hi haurà prou amb aigua i l’aire per assecar-lo abans de guardar-lo.
  • Tampoc oblidis retirar qualsevol resta de pols o sorra que podrien perjudicar el bon estat de l’equip.
  • I ja saps, a l’hora de guardar-los, com els medicaments, fes-ho en un lloc fresc, sec i net.

Estem segurs que si segueixes aquestes recomanacions, aconseguiràs uns arnesos segurs  amb que els teus clients només es preocuparan de divertir-se. Tot un gran problema, oi?

Quin és l’equipament bàsic per a practicar el barranquisme?

  • Casc. És l’encarregat de protegir dels cops al cap i de possibles impactes a la part superior per la caiguda o el despreniment de pedres, el que repercutiria també al coll. Un casc adequat també ajuda quan es travessa una zona que rep aigua d’una cascada. Tot casc que usem per barranquisme ha de ser específic d’aquesta modalitat i estar homologat per la UIAA / CE. Cal evitar, per diferents motius, altres cascs com els de ciclisme, esquí i altres. Al realitzar-se sobre terreny sobre el qual passa l’aigua i en zones desnivellades, tot barranquista s’exposa a caigudes inesperades per a les quals cal estar preparat.
  • Vestit de neoprè. És imprescindible per evitar la humitat i aïllar tèrmicament del fred. A més de la seva funció principal, que és conservar la nostra temperatura corporal, el vestit ens protegeix de possibles cops lleus i d’esgarrapades. A l’aigua contribueix a millorar la flotabilitat. Podem triar entre nombrosos models, encara que és imprescindible que per al barranquisme sigui de jaqueta de màniga llarga. Podem decantar també per un vestit amb caputxa. Com estarem en contacte moltes vegades amb l’aigua, un gruix interessant per a tot el vestit són els 5 mil·límetres (mm.), Tot i que dependrà de l’ús que anem a donar-li.
  • Botes de barranquisme. Són un altre element de màxima importància. Tot i que es poden emprar botes de muntanya o de trekking, si és possible es recomana optar per calçat específic, que ofereixi al mateix temps flexibilitat i resistència. L’articulació del turmell ha de quedar ben subjecta per evitar o mitigar les torçades. La sola ha de conservar l’adherència i es pot reemplaçar quan pateixi desgast sense haver d’alterar la resta de la bota. També cal comptar amb escarpins de neoprè. Els idonis tindran doble folre i un gruix de 3 mm.
  • Altres elements amb els quals cal comptar són l’arnés, un descensor, els caps d’ancoratge, pedal, bloquejadors mecànics, cinta exprés, mosquetons, bidó estanc, una navalla, xiulet i motxilla.
  • Com a empresa, hem de comptar amb un altre tipus de material, el que s’utilitzarà en conjunt, per a les activitats de barranquisme. Destaca la saca d’instal·lació, dues cordes de progressió i una altra de socors, totes elles amb els seus respectius protectors. Una de les dues primeres cordes haurà de ser del doble de l’extensió que el ràpel més llarg de l’activitat. Si es va passar per zones amb aigua de certa profunditat no estarà de més portar ulleres de busseig. També caldrà una saca per a corda i tant una farmaciola com un telèfon mòbil per al cas que es produeixi alguna incidència de més o menys importància.

Per què és tan important l’estat del material?

La resposta és evident: perquè influeix directament en la seguretat. Això no vol dir que tots els elements hagin de ser nous o que haguem de renunciar al mercat de segona mà. En aquest podem trobar equipament amb molt poc ús i en perfectes condicions, tant de seguretat com estètiques. L’estat del material ofereix, a més, una imatge del nostre negoci en què el client es fixa. Que sigui modern, estigui ben cuidat i net quan es lliura repercutirà en la sensació de professionalitat que oferirem als usuaris tant com la ruta que triem o el tracte que els donem.

Article de urquia&bas correduría de seguros https://blog.urquiabas.com/

Gestión Radical

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebookInstagram.

Dejándonos tu email, aceptas nuestros términos y condiciones

Accident de muntanya: 10 consells per tenir un accident a la muntanya

Vols participar en el nostre Blog? Fes com la Chus, la gerent de l’empresa  Locura de Vida, que ha decidit participar en el nostre Blog aportant aquest divertit article.

No t’ho perdis!

Fa uns dies llegia una notícia sobre accidents de muntanya i algú em va dir “Si sembla que ho van buscant, ho han de fer a posta”. Nosaltres sempre donant consells perquè la gent sigui previnguda i no tingui accidents i resulta que hi ha un percentatge de gent que els va buscant. ¿¿Serà per portar la contrària, per l’emoció de fer les coses malament o pel viatge en helicòpter ???

En fi … ja que hi ha persones que volen fer-ho malament, els donarem uns consells, perquè ho facin malament de el tot, per professionalitzar, i tenir garantit patir un accident de muntanya.

  • Roba i calçat el més inadequat possible.
    • Tots coneixem botigues en què adquirir material de muntanya de forma econòmica, però això ens allunyaria del nostre objectiu, de manera que anem a triar una roba el més “Cuqui” possible però que no s’adapti a la climatologia, que sigui incomoda i que ens limiti en moviments. I el calçat, no se’ns pot oblidar, el millor seran aquests sabates que et vas posar per al casament de la teva cosina. Si cal portar algun material tècnic, no ho portis.
  • Meteorologia adversa.
    • Coneixes mil llocs per mirar la meteorologia, mira’ls tots i tria els pitjors dies per sortir, els dies que faci mal temps, però com més dolent, millor. Molt de vent, boira, tempestes … tot ajuda.
  • Surt tu sol.
    • Sempre que puguis surt tu sol a la muntanya, i millor encara si no l’hi dius a ningú, no indiquis el teu itinerari, ni tan sols un WhatsApp.
  • Deixa el mòbil a casa.
    • No agafis el teu mòbil i si has d’agafar-lo, el millor és que el portis sense bateria. Si per un error el portes amb bateria, fes milions de fotos per pujar-les a Instagram a l’arribar a casa (recorda que, si les puges en el moment que les fas, algú pot saber on estàs), fins que la esgotis.
  • Fes fotos en llocs impossibles.
    • Si ets dels que no ha pogut deixar el mòbil a casa i et resisteixes a deixar-lo sense bateria, intenta fer les fotos en els llocs més impossibles, si pot ser absurds, per descomptat, que et posin en risc, a la vora d’una gran caiguda, enmig d’una tempesta elèctrica o en un corrent d’aigua.
  • No portis la farmaciola.
    • Si portes farmaciola podries solucionar petits problemes com una rascada, per la qual cosa anem-la a deixar a casa o al cotxe, així una ximpleria es pot convertir en un mal major i acostar-nos tot el possible al nostre objectiu, que és tenir un accident en la muntanya.

  • No portis aigua
    • La deshidratació pot fer que ho passem molt malament, i passar-ho malament és garantia d’èxit. Si no pots aguantar sense beure abans de tenir un accident, recorda que el millor és beure de llocs insalubres, sense potabilitzar ni filtrar l’aigua.

  • Tria la ruta que menys s’adapti a les teves possibilitats.
    • Com ja saps, a la muntanya hi ha rutes de diferents nivells, de manera que tens per triar. Per tenir més possibilitats de tenir un accident, tria sempre la que estigui molt per sobre del teu nivell, i com més chunga, millor.
  • No contractis a un guia.
    • Els guies coneixen el terreny, els perills, estan preparats davant d’una situació de risc, porten el material necessari i són capaços de treure’t d’una dificultat, així que si volem tenir un accident, el millor és no comptar amb cap.
  • No utilitzis el sentit comú.
    • Diuen que el sentit comú és el menys comú dels sentits i és el que posarem en pràctica. Si tens dubtes del que fer, escolta al teu sentit comú i fes exactament el contrari, ja veuràs quin viatge més divertit t’espera, en helicòpter amb la cama trencada o amb el cap obert …

I ara seriosament, els accidents de muntanya no són cap broma. Poden costar la vida i posar en risc la de les persones que vinguin a rescatar-nos, de manera que tingues precaució, prepara’t, forma’t i utilitza el sentit comú.

Article de urquia&bas correduría de seguros https://blog.urquiabas.com/

Gestión Radical

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebookInstagram.

Dejándonos tu email, aceptas nuestros términos y condiciones

Les raquetes de neu: un esport d’hivern amb molts adeptes

Que les raquetes de neu porten sent una pràctica esportiva a l’hivern amb cada vegada més aficionats és una realitat des de fa alguns anys. Per això, hem preguntat a empreses de el sector del turisme actiu com Pormaventura  i el Grup d’Activitats Equnaturocio-Granja Morgovejo, ambdues de la província de Lleó; perquè ens expliquin en què consisteixen, quines són les condicions adequades per a utilitzar-les i de quines assegurances hem de disposar … que encara ens queda un mes fins que arribi la primavera, amants dels esports hivernals!

Álvaro, responsable directe de Pormaventura, ens explica què són exactament les raquetes de neu, com s’utilitzen, quines sensacions produeix el seu ús i el perfil dels ‘raqueta-addictes’.

Què són les raquetes de neu?

Es tracta d’uns artefactes que, col·locats en els nostres peus correctament, ens permeten caminar per la neu sense arribar a enfonsar-nos, evitant així un sobreesforç al caminar. El que fan és distribuir tot el nostre pes sobre més superfície de neu i no només en la dels nostres peus.

Com s’utilitzen? Consells per portar les raquetes de neu adequadament.

El primer per tenir en compte és portar una indumentària adequada, sent preferible la utilització d’uns pantalons de muntanya amb polaina i unes botes gore-tex, ja que les raquetes no sempre impedirant que s’humitegi tota la part inferior. El següent que s’ha de fer és ajustar adequadament la raqueta al nostre calçat, emprant el temps que sigui necessari, i després, ajustar bé totes les corretges de subjecció que portin, tant de l’empenya com de turmell.

Sembla que, és una pràctica que té cada vegada més adeptes. ¿A què es deu? Característiques i sensacions que produeix.

La utilització de raquetes de neu no requereix d’un aprenentatge previ exhaustiu, com pot ser l’esquí o el piragüisme. D’aquí radica el seu èxit, ja que qualsevol pot calçar unes raquetes i fer una ruta de muntanya per neu que d’altra manera seria inviable, o al menys, amb molt d’esforç i sacrifici. I et permeten veure paisatges nevats que no coneixes o que coneixes, però sense neu, per la qual cosa és un al·licient molt gran.

“LA UTILITZACIÓ DE RAQUETES DE NEU NO REQUEREIX D’UN APRENENTATGE PREVI EXHAUSTIU, COM POT SER L’ESQUÍ O EL PIRAGÜISME. D’AQUÍ RADICA SEU ÈXIT “

(Pormaventura)

Qui les sol utilitzar? Perfil dels que les fan servir.

Per norma general, és gent acostumada a caminar per muntanya, que les necessita per fer les seves rutes, o en menor mesura, com aproximacions a altres objectius com: fer cims, corredors, escalada en gel … per al que portarien un altre tipus de material, a part de les raquetes. Un altre tipus de perfil, cada vegada més en auge, seria el de la gent que s’apunta a les raquetadas d’empreses de turismo activo com les nostres, que estan més enfocades a la iniciació i són persones menys acostumades a la muntanya.

D’altra banda, Enrique Gómez de Francisco, tècnic d’Alta Muntanya de el Grup d’Activitats Equnaturocio-Granja Morgovejo, ens descriu els requisits idonis per a la pràctica de les raquetes de neu, així com la seva evolució en els darrers anys i la importància d’una assegurança .

Quines són les condicions adequades per a realitzar aquesta pràctica?

Les condicions idònies per a la pràctica d’aquest esport es poden dividir en tres: aquelles delimitades per la nostra condició física, les condicions i / o tipus de neu, i finalment, el terreny. Comptant que som conscients de la nostra condició física i que per gaudir no cal fer grans esforços, entra en joc la neu i el terreny. Les raquetes únicament es poden utilitzar amb neus toves (neu primavera, pols …) i sempre depenent de la profunditat d’aquesta. No per portar raquetes vol dir que no ens enfonsem a la neu. És una feina molt penosa treure les raquetes quan estan enfonsades en neu primavera, per exemple. Igualment, caminar amb molta quantitat de neu pols, és molt dur. Neus dures estan prohibides, ja que les raquetes no es subjecten. Encara que veiem unes dents metàl·liques per sota de les raquetes, no vol dir que s’agafin; són simplement per avançar.

A l’igual que hi ha neus prohibides, hi ha terrenys prohibits, com les mitjes pendents i els pendents mitjans i forts. Les raquetes no estan preparades per afrontar aquest tipus de terrenys, sinó només -i exclusivament- plans i de pendents suaus. Ja sabent i sent conscients d’on i com es poden utilitzar les raquetes només queda triar el dia. Pot ser assolellat o pot estar nevant … l’única precaució és la prudència a l’hora de triar l’itinerari. Passejar per una pista forestal nevant pot ser una gran experiència.

“LES RAQUETES ÚNICAMENT ES PODEN UTILITZAR AMB NEUS TOVES, I SEMPRE DEPENENT DE LA PROFUNDITAT DE AQUESTA”

(Grupo de Actividades Equnaturocio-Granja Morgovejo)

De quina manera han evolucionat els models de raquetes de neu en els últims anys?

L’evolució més significativa que han patit ha estat en els materials. Si és de fusta passar a ser de materials plàstics, amb un manteniment menor. La forma és molt similar, sent igual per a totes les parts de món, on s’utilitzen per desplaçar-se per la neu, una base més o menys ampla. La seva fixació també ha evolucionat en alguns models, que tenen fixació automàtica per a botes rígides, encara que la gran majoria segueix tenint un sistema de corretges.

Quina assegurança hem de tenir quan les utilitzem?

A nivell personal, sempre estar federats, com a mínim. A nivell empresa, segons la normativa vigent, cal disposar d’una assegurança d’activitats de Turisme Actiu.

“ENCARA QUE NO SIGUI NECESSÀRIA UNA GRAN ESPECIALITZACIÓ PER AL MANEIG DE LES RAQUETES AIXÒ NO IMPLICA EL DESCONEIXEMENT D’ALTRES ASPECTES, COM SÓN: CONÈIXER LA CLIMATOLOGIA, EL COMPORTAMENT DE LA NEU A LES PENDENTS, ETCÈTERA. CAL TENIR CONEIXEMENT DEL QUE LA MUNTANYA VOL DIR “

(Enrique Gómez de Francisco, técnico de Alta Montaña)

Algun aspecte a afegir en relació a l’ús d’aquests artefactes?

Encara que no sigui necessària una gran especialització per al maneig de les raquetes i que -per tant- dóna accés a la muntanya hivernal a gran quantitat de persones, això no implica el desconeixement d’altres aspectes necessaris per a moure’ns per la muntanya. Cal conèixer la climatologia, el comportament de la neu en els pendents per evitar el pas per zones de possibles allaus, etcètera. És a dir, hi ha que tenir coneixement del que la muntanya significa, amb els seus perills. En cas contrari, cal anar acompanyat sempre d’un guia.

Article d’urquia&bas correduría de seguros https://blog.urquiabas.com/

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos a Facebook i Instagram.

Dejándonos tu email, aceptas nuestros términos y condiciones

escapada romantica costa brava

Fin de semana en pareja en la Costa Brava. Los mejores planes

¿Qué tal te suena un fin de semana en pareja en la Costa Brava lleno de experiencias únicas, emociones fuertes y en la mejor compañía?

Si quieres planear un fin de semana en la Costa Brava en pareja que sea original y diferente, estás en el sitio correcto. Dicen que cuando estás en buena compañía cualquier plan parece bueno, pero nosotros te dejamos algunos planes que harán que tu fin de semana no sea bueno, sino increíble.

¡Estarás deseando repetir! 

VUELA EN EL TÚNEL DE VIENTO

Si buscas emociones fuertes para vivir en pareja, pero no tan fuertes como saltar en un paracaídas, este es el punto medio que buscabas. Disfruta de dos saltos (por persona) en un túnel de viento que reproduce las condiciones de un salto en paracaídas pero sin ser un salto en paracaídas.

¿Cuánta gente habrá soñado alguna vez que vuela de la mano de su pareja? Tú puedes hacerlo realidad, ¡No pierdas la oportunidad y reserva tu experiencia aquí!

BUCEO EN LAS ISLAS MEDAS

Disfruta de un santuario protegido submarino, famoso por su variedad de fauna marina con 3 horas de buceo con equipo y un guía que te enseñará a utilizarlo. Perfecto para principiantes que no hayan practicado el buceo antes. Además, este tour marino incluye fotos y videos para recordar la experiencia.

Reserva tu tour y disfruta de tu fin de semana en la Costa Brava en pareja… ¡esta vez debajo del agua!

VUELO EN GLOBO CON CAVA ¿SE TE OCURRE UN PLAN MÁS ROMÁTICO?

¿Hay algo más romántico que un paseo en globo por la Costa Brava en pareja? Vive la sensación indescriptible de tranquilidad y disfruta de la costa brava desde una perspectiva original y que seguro que no habías visto antes.

Merece la pena vivir esta experiencia al menos una vez en la vida, así que… ¡Aprovecha tu visita a la Costa Brava y hazla inolvidable!

Escapada romantica costa brava
Foto Hípica Estartit

RUTA A CABALLO PARA DOS PERSONAS,EL PLAN IDEAL PARA TU FIN DE SEMANA EN PAREJA EN LA COSTA BRAVA

Si quieres un plan algo más tranquilo en el que poder disfrutar de la naturaleza, la buena compañía y los animales, un paseo a caballo en pareja por la costa brava te encantará. Desconecta de las grandes multitudes y los paisajes típicos y disfruta de la Costa Brava en pareja de una forma original y divertida.

¿Te gusta el plan?

escapada romantica costa brava

DISFRUTA DEL PAISAJE MEDIEVAL DE LA COSTA BRAVA

No puedes dejar pasar tu fin de semana en la Costa Brava en pareja sin visitar alguno de los pueblos medievales, Peratallada o Pals, son dos opciones estupendas para que te puedas trasladar en el tiempo durante tu escapada romántica.

Nada como robarle un beso a tu pareja entre paredes de más de 1500 años, podéis aprovechar para cenar en alguno de los restaurantes o simplemente, tomar un helado en la famosa heladería artesana de Peratallada, dónde encontrarás helados con gustos como aceite de oliva o anchoas, entre otros.

Con un poco de suerte, vuestras fechas pueden coincidir con alguna de las ferias medievales, donde el pueblo entero, se traslada a la época medieval y por un día, volverás atrás en el tiempo.

escapada romantica costa brava

PARC D’AVENTURA COSTA BRAVA, UN “MUST” QUE NO PUEDE FALTAR EN UN FIN DE SEMANA ROMÁNTICO

Y por último, si quieres completar tu fin de semana con un toque de aventura no te olvides de venir a visitarnos al Parque de Aventura Costa Brava, donde podrás divertirte con tu pareja escalando, saltando y cruzando puentes colgantes, y si quieres darle un toque romántico a tu experiencia, prueba la aventura nocturna y… ¡Divertíos juntos como unos niños!

Porque la Costa Brava ya es bonita, pero la Costa Brava en pareja es indescriptible, ¡No te la pierdas!