Els esports aeris més demandats

Els esports aeris (o aeronàutics) són una opció segura en temps de Covid-19. Ala Delta, parapent, paracaigudisme… en la varietat hi ha el gust. El que tenen en comú totes aquestes modalitats és que requereixen una destresa i una capacitat especials per part dels participants.

Per conèixer quines activitats aèries són les més demandades i conèixer la importància de la contractació d’assegurances per a les empreses dedicades a aquest tipus d’esports, parlem amb la Reial Federació Aeronàutica Espanyola (RFAE), amb Alfred Sánchez, president de la Federació Aèria Catalana Íñigo Redín Micháus, el president de la Federació Navarra d’Esports Aeris (FNDA).

Esports aeris: Tipus de disciplines

Segons detallen des de la RFAE, les deu principals disciplines són les següents: Aeromodelisme, Aeroestació (globus), Ala Delta, Paracaigudisme, Paramotor, Parapent, Vol a vela, Vol acrobàtic, Vol amb motor i Ultralleugers.

Pel que fa al aeromodelisme, des de la Federació Aèria Catalana, destaquen que hi ha multitud de disciplines, com ara “drons, avions a reacció, avions d’acrobàcia…”, al que afegeixen altres especialitats com kitebuggy i carrovelisme. I a Catalunya, “també Túnel de Vent”, afegeix Alfred Sánchez, president de la Federació.

Quins esports són els més demanats? Paracaigudisme, parapent i aeromodelisme: els reis de l’aire

Pel que fa a les ofertes més venudes d’esports aeris a Espanya, la Reial Federació Aeronàutica afirma que són, sens dubte, el paracaigudisme i el parapent.

Per part seva, la comunitat de Navarra, la modalitat amb més federats és el parapent, seguit de paramotor i aeromodelisme. Els segueixen el vol amb motor i ala delta.

Pel que fa al cel català, la pràctica esportiva aèria “és total”, segons asseguren a la Federació. “Totes les modalitats d´esports aeris es practiquen, per la qual cosa hi ha molta activitat… La principal, amb un 35% de federats, és paracaigudisme, un 32% d´aeromodelisme i un 17% el parapent”, apunta el president. Mentre que, de manera comercial (com vols per al públic com una activitat concreta i puntual): “paracaigudisme, parapent, aerostació i Túnel de Vent”.

Sobrevolant la vall
Sobrevolant la vall

Perfil dels aficionats als esports aeris

Des de la Reial Federació Espanyola, apunten que les edats dels qui practiquen esports a l’aire, “consta un ampli rang d’edats, des dels més joves fins a gent gran”, els de més de 65 anys solen practicar aeromodelisme.

El president de la Federació Aèria Catalana segueix insistint en el fet de la gran afició que hi ha pel paracaigudisme i el parapent, explicant que “hi ha gent nova que s’inicia, però després decideixen no continuar o ho practiquen esporàdicament”.

Pel que fa a Navarra, l’últim any s’han incrementat les llicències de vol. “En el nostre cas, i en bona part, a causa de l‟obertura d‟una nova escola de parapent, a Estella, que ha portat més adeptes a aquesta modalitat. A més, paramotor és una altra modalitat que creix molt cada any. En general, es nota l’augment de federats en les modalitats que hi ha escola”, indica Íñigo Redín Micháus, el president de la FNDA.

Les modalitats d’esports aeris més extremes

“Vol acrobàtic, paracaigudisme i parapent són els 3 més vistosos i espectaculars a nivell visual, encara que després les altres especialitats també tenen un encant especial”, afirmen a Real Federació Aeronàutica Espanyola.

A la Federació Aèria Catalana i la de Navarra hi estan d’acord. “Diria (i és una opinió), que els més espectaculars són els relacionats amb el vol. I, potser, els de vol sense motor. Cadascú té les seves particularitats. Tot i això, també hi ha esports com el paracaigudisme, que, sens dubte, és el que més impressiona, i el més espectacular quant a sensacions”, afegeix Íñigo.

“El paracaigudisme és l´esport aeri que més impressiona i el més espectacular en quan a sensacions”

(Federació Navarra d’Esports Aeris)

Quina és l’època més segura per volar?

Normalment, la temporada de competicions comença de març fins a octubre, que és on hi ha millors condicions per volar, “tot i que sempre cal estar pendent de la meteorologia”. De fet, l’estació que menys es practiquen els esports aeris és a l’hivern, “a causa del vent i les inclemències del temps”, aconsella el president de la Federació Catalana.

Per això, la tardor també és una bona època per conquerir l’espai aeri… Per què no? Tardor és una estació on fa menys calor i, per tant, el clima pot ser més suau. Si bé la meteorologia, de vegades, és una mica adversa, pot ser una època molt bona per iniciar-se”, expressen des de la FNDA.

Quins problemes es pot trobar una Empresa de Turisme Actiu, en oferir aquestes activitats?

Evidentment, “el primer i més important handicap amb què es pot trobar una empresa dedicada als esports aeronàutics és el dels accidents”, així com els danys materials, indiquen des de la Federació Nacional.

Perquè tot marxi sobre rodes o, millor dit, ‘a l’aire’, cal que cada empresa organitzadora compti amb personal qualificat, “esportistes amb experiència i amb la formació i titulació requerida per treballar com a professionals de l’esport”, argumenta Alfred Sánchez , de la Federació Aèria Catalana.

“El principal problema amb què es pot trobar una empresa que ofereix esports aeronàutics, són els accidents. Per això és important la contractació d’assegurances”

Quin tipus d’assegurances necessiten les empreses que ofereixen activitats aèries?

Les assegurances són un requisit imprescindible, fonamental i obligatori, tant per als pilots com per als passatgers.

“És obligatori per Decret 56/2003 sobre activitat fisicoesportiva en el medi natural”, afirmen a la Federació Catalana. Per tant, és obligatori contractar l’assegurança esportiva. “Una pòlissa d’accidents i una altra de Responsabilitat Civil, que pugui cobrir qualsevol incident en el desenvolupament de les activitats”, detallen a la FNDA.

Si teniu una empresa dedicada a esports aeris i/o d’aventura, podeu consultar informació sobre assegurances al següent enllaç: Quines assegurances necessiten les empreses d’Esports d’Aventura?

Gestión Radical

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebookInstagram.

Dejándonos tu email, aceptas nuestros términos y condiciones

La protecció dels ocells insectívors

El petits ocells que observem en molts parcs, jardins o boscos, acompanyen el paisatge, amb els seus cants i posen moltes vegades, moviment i colors al bosc, però són molt més que això.

La gran majoria de petites aus que observem a casa nostra, pertanyen a l’ordre dels Passeriformes (que vol dir el grup d’ocells petits com els pardals), que és un grup evolutiu, molt ample i divers dintre de les diverses classes d’aus. Hi ha des d’ocells petits com el Reietó (Regulus regulus) fins al Corb (Corvus corax) aquest darrer el més gran a nivell mundial de tot el grup dels ocells passeriformes. Dintre d’aquest gran espectre de mides i formes, també hi ha una gran diversitat de fonts d’aliments, tipus d’hàbitats que ocupen, etc.

Parus major

Alimentació

Si els observem de prop, fixant-nos en el seu bec, podrem “esbrinar” de què s’alimenten. En general, els ocells que tenen el bec ample i gruix, tipus “canari”, com per exemple els pardals, gafarrons, caderneres, pinsans, etc són ocells granívors, és a dir, que mengen majoritàriament llavors. Això no obstant, durant l’època de cria a la primavera, consumeixen també insectes, sobretot per alimentar amb proteïnes a les seves cries i que puguin créixer fortes i amb energia.

Altres ocells que ens puguem fixar, tenen el bec prim, com per exemple el Pit-roig (Erithacus rubecula), el Rossinyol (Luscinia megarhynchos), etc. Aquests tipus d’ocells són insectívors, utilitzant el seu bec com a pinces per atrapar els invertebrats dels trocs, del terra, etc. A la tardor i a l’hivern, hi ha una minva important de les seves preses, i per tant, molts d’ells migren cap al sud, cap a terres on puguin trobar el seu aliment. Els que es queden per casa nostra, complementen la cerca d’invertebrats, amb el consum de fruites del bosc, que en aquesta època de l’any és quan més es poden trobar, com els fruits del llentiscle (Pistacia lentiscus), Marfull (Viburnum tinus), i moltes altres espècies d’arbustos mediterranis.

Mallerenga processionaria

Nidificació

En quant a la nidificació, segur que passejant pel bosc durant la tardor i l’hivern, en els arbres sense fulles, haurem observat algunes plataformes de branques. Aquestes estructures, de forma globosa o en la majoria de casos, com plats formats per branques, corresponen als nius de moltes aus, com per exemple tórtores i tudons, garses, tallarols, caderneres, etc.

A aquests tipus d’ocells, espais on poder fer el niu, no els hi falten, ja que arbres i arbustos, amb les seves branques, hi ha més o menys arreu. Però hi ha una part important d’altres ocells, que fan niu “exclusivament” en forats, o d’arbres o de roques i murs, i a aquests ocells, el volum de branques disponibles no els ofereix cap oportunitat per poder criar.

En quant als ocells que hi crien en forats d’arbres als troncs, fem una prova……. Passegem pels parcs, boscos o camins que fem habitualment, i comptem forats dels arbres. Segurament hi comptarem de ben pocs. Al contrari, aquest experiment, amb els ocells que hi crien en branques no caldrà fer-lo, ja que hi ha incomptables branques!!

Aquests senzill experiment ja ens dóna una pista de que els ocells que fan niu exclusivament en forats d’arbres, no seran tan abundants de com ens pensàvem. En un bosc madur, és a dir, sense agressions com incendis cada poques dècades o anys, tales d’arbres, retirades d’arbres morts, plantacions de pins (que no són boscos), etc etc aquests ocells si que trobarien molts més espais per niar que no pas ara.

30 caixes niu instal·lades a Costa Brava Parc Aventura.

Valors ambientals dels ocells insectívors

A banda de cants i colors, els ocells insectívors desenvolupen un paper molt important en l’estructura del bosc. Per exemple, la presència d’ocells insectívors regula les poblacions d’invertebrats, i limita el que anomenem sovint com “plagues”. Una plaga, realment és el símptoma de que hi ha un desequilibri. Un desequilibri entre predadors i preses.

Per exemple, la Mallerenga carbonera (Parus major), és un dels pocs ocells insectívors que s’alimenta d’erugues Processionàries del pi (Thaumetopoea pityocampa), també d’entre altres invertebrats. Als llocs on veiem moltes bosses/nius d’erugues processionàries penjant als pins, quan diem que hi ha una plaga d’aquestes erugues, realment el que hi ha és una manca dels seus predadors. Hi ha també d’altres factors ambientals que afavoreixen aquestes erugues, però un factor important és la manca de predadors. Llavors, no cal gastar-se els diners públics en insecticides perquè així, no s’aconseguirà eliminar d’arrel el problema real. Una parella de mallerengues, consumeix uns 10.000 invertebrats a l’any, aquests ocells són el veritable “insecticida” que necessita el bosc.

A més del paper de reguladors d’invertebrats dels boscos, un altre valor que sovint no hi pensem és la seva tasca de conservació i millora del bosc, amb el consum de petits fruits a la tardor i a l’hivern. Aquests fruits dels bosc -dintre d’ells contenen llavors- són consumits pels ocells insectívors, i durant els seus desplaçaments, van disseminant les llavors amb els seus excrements. Aquesta tasca tan natural, és la que afavoreix la propagació d’arbustos mediterranis i fa que el bosc sigui divers en espècies. Sense aquesta senzilla acció, moltes espècies vegetals no podrien estendre la seva presència natural.

Cyanistes caeruleus

Problemes que els afecten i què podem fer per ajudar als ocells insectívors

Vista la importància que tenen els petits ocells insectívors al bosc, veiem què els afecta i com podem ajudar-los.

Afortunadament aquests ocells estan protegits per la Llei i ja han passat èpoques en que es caçaven pel seu consum, tot i que encara queden brètols que els puguin disparar per plaer, punteria i ignorància.

El fet de que hi hagi pocs boscos madurs, fruit de tales, d’incendis repetitius i d’afavoriment artificial dels pins fa que no trobin tants forats com seria natural. Podem esperar uns 50 anys aproximadament per que el bosc tingui millors característiques, o…. podem ajudar-los col·locant caixes niu, que no són una altre cosa que “forats artificials” per ajudar-los. Cal recordar que les caixes niu que col·loquem, s’han de buidar i netejar cada tardor per què els ocells les trobin netes de nou cada primavera, i d’aquesta manera allargar la vida útil d’aquests caixes niu.

També podem ajudar als ocells i a la natura en general, limitant i retirant espècies de plantes invasores, que ocupen l’espai de les plantes autòctones, que podrien donar fruits i altres aliments als ocells.

processionaria del pi
Processionaria del pi

A la vegada, i com a pla de futur, també podem plantar varietats d’arbres i arbustos autòctons (vigilant de plantar els que toquen a cada ambient), com alzines, sureres, roures, llentiscles, arç blan, marfull, i un llarg etcètera que ajudaran a que el bosc es desenvolupi i ofereixi molts recursos als seus habitants.

Consumint productes “bio” afavorim als pagesos que no utilitzen insecticides i altres productes verinosos als conreus i que empren altres mesures, fins i tot que fan servir caixes niu i fauna útil per lliurar-se de plagues del camp. De pas, també nosaltres consumim aliments sense verins pel nostre cos……..

Finalment també, recordem que ….. cada vegada que llencem el paper i cartró utilitzat als contenidors blaus de reciclatge …. estem evitant la tala d’arbres per fer paper nou!!

Erithacus rubecula

Per més informació sobre caixes niu: www.gestionatural.cat/

http://www.gestionatural.cat/

Artur Degollada i Soler

Associació Gestió Natural

Barcelona, juliol de 2021

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebookInstagram.

Dejándonos tu email, aceptas nuestros términos y condiciones

Home

¿Trekking o senderisme? Els millors llocs per practicar-los

Coneixes la diferència entre trekking i senderisme? Vols saber quins són els millors llocs per practicar-los aquest estiu? Parlem amb experts sobre el fenomen del trekking durant aquestes vacances i de quines són les claus per realitzar aquesta pràctica de la millor manera possible. ¡PREN NOTA!

Diferència entre trekking i senderisme

Per parlar de trekking primer haurem de saber quina és la diferència entre aquest i el senderisme. José Antonio Masia, director de l’empresa Trekking i Aventura, ens respon:

Trekking es refereix a una activitat a peu de diversos dies, per zones allunyades de ciutats i infraestructures, i que fa necessari el transport de menjar o material per pernoctes

José Antonio Masia, director de l’empresa Trekking i Aventura

D’altra banda, es refereix a senderisme com “una activitat a peu que es realitza en el dia i retornes a dormir al teu hotel, casa rural, la teva ciutat, etcètera”.

¿Trekking i senderisme? Què és més recomanable?

“Són coses diferents … Un trekking ho fas a l’Himàlaia, Andes, Alps, i fins i tot, a Pirineus (GR-11); i senderisme ho fas des del teu hotel o apartament, en qualsevol lloc, sigui o no en un entorn de muntanya “, expliquen des de Trekking i Aventura. “Per exemple, durant tot l’any fas senderisme, cada cap de setmana, en l’entorn on vius, i a la tardor, et pots anar de trekking a l’Himàlaia”.

Els millors llocs per practicar aquestes activitats en aquest estiu

Com ens trobem davant d’un estiu diferent a causa de la pandèmia mundial de la COVID-19, els llocs de proximitat seran els més adequats per a realitzar trekking. Així és com ens assenyala Àngel Olabe, de Naturtrek, empresa especialitzada en trekking i viatges d’aventura, qui ens recomana els següents llocs: “tenim organitzats programes a Pirineus, Pics d’Europa, Sierra de Gredos, Sierra Nevada, i també (molt recomanables ) a les Illes Canàries i Balears “. En altres circumstàncies, pel que fa a zones per Europa, recomanen destinacions com els Alps, Eslovènia i Islàndia.

Carro, assessor de viatges en senderismoeuropa.com també recomanen les zones d’alta muntanya com els Pirineus. I a la resta d’Europa, a part dels Alps, si es desitja llocs poc concorreguts per turistes, aconsellen trekking a la Serralada dels Balcans Centrals. “Es tracta d’una serralada poc coneguda però molt bonica i es manté verd tot l’estiu”.

En el cas del senderisme, destaca que, “a l’realitzar-se per zones de baixa dificultat, hi ha moltes més opcions, i pràcticament, en qualsevol província d’Espanya es pot trobar alguna ruta de senderisme interessant”.

El trekking com a fenomen de l’estiu 2020

En aquest estiu marcat per la crisi sanitària, ¿existeix realment més demanda d’aquesta activitat? En senderismoeuropa.com ho tenen clar: “efectivament, estem notant més interès pel turisme interior en general, i això, promou el turisme actiu en forma de senderisme, trekking, etcètera”. Això no obstant, pel que fa a aquesta activitat realitzada a l’estranger, confirmen que s’està alentint la demanda “a causa de les restriccions i limitacions que hi ha hagut per viatjar internacionalment, i també, per la por a el contagi en els avions”.

10 implements bàsics per practicar trekking

A més d’un esperit i actitud positiva, estar ben informat i assessorat sobre les dificultats de el programa que es vulgui emprendre. Aquesta és l’eina principal a l’hora de practicar aquesta activitat, segons indiquen des Naturtrek, que també ens detallen els següents implements bàsics:

  1. Portar un material i equipament adequats a les condicions de el terreny i la climatologia on es va a desenvolupar.
    Un calçat adequat és fonamental, amb botes de trekking impermeables i transpirables i sabatilla trekking + roba adequada amb tallavents, jaqueta impermeable i transpirable (goretex o similar).
  2. Un parell de bastons telescòpics
    Si s’està acostumat a caminar amb ells.
  3. Motxilla
  4. Sac de dormir
    Si són diversos dies.
  5. Frontal o llanterna
  6. Cantimplora
  7. Pack solar
    Crema protecció solar i labial, ulleres de sol i gorra (a)
  8. Farmaciola bàsica
  9. Articles de tocador habituals
    Raspall de dents, pasta, xampú, entre d’altres.
  10. Tenir clara la importància que tota la roba sigui d’assecat ràpid
    Per tant, el cotó està absolutament desaconsellat i optarem per fibres sintètiques, que són les que més ràpid s’assequen.

Quina modalitat escollir entre aquestes activitats?

Senderisme, trekking, hiking … Sabem quin ens convé segons la nostra edat? … “En una escala de menys a més dificultat i exigència física està, primer, el senderisme”, explica Luis Carro, de senderismoeuropa.com. Ens explica la raó: “el senderisme és més senzill de practicar, per a qualsevol edat”. I després, el trekking, “que és de dificultat variable, segons el terreny. Però en general, és més recomanable estar en bona forma física per practicar-lo “. Per exemple, asseguren que, per a nens al trekking seria una mica complicat ja que es poden travessar terrenys difícils, i en aquest cas, l’ideal seria rutes de senderisme. “A partir d’aquí no hi ha límit d’edat. El que preval és la forma física de qui el practiqui “.

El trekking amb bicicleta és una disciplina cada vegada més popular. Es poden realitzar raids més o menys llargs, d’un dia, una setmana o diverses, discorrent la ruta per terrenys diversos. Es requereix una bicicleta de trekking robusta, amb rodes sòlides, cobertes amples i tacs per a una bona adherència i seguretat. A més, amb selló còmode, bones llums i portamaletes

Àngel Olabe, de Naturtrek, especialitzats
en trekking i viatges d’aventura

I el trekking amb bicicleta

Com apunten des Trekking i Aventura, la bicicleta és un mitjà de transport que ha irromput amb força en el món dels viatges. “De forma sostenible, podem realitzar itineraris que, d’altra manera, no serien possibles. I, a més, cobrir etapes de gran recorregut “. La seva proposta: utilitzar la bicicleta en llocs i formes que no danyin el terreny i de forma plaent. Així mateix, que sigui “lluny de tornejos o competicions i sent molt respectuosos recorrent sendes o vies que siguin realment ciclables”.

Article de urquia&bas correduría de seguros https://blog.urquiabas.com/

Gestión Radical

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebookInstagram.

Dejándonos tu email, aceptas nuestros términos y condiciones

Aplicacions de seguretat per a esports de risc

“Un vuit-mil només et pertany quan has arribat al cim i has tornat al camp base; fins llavors, li pertanys tu a ell “[Kurt Diemberger]

Com a empreses d’esports d’aventura, la major part de les vostres activitats es basen en esports de risc, i en aquests, la seguretat és un factor determinant, ja que en depenen les vostres vides i les dels vostres usuaris. El més important és tornar i poder explicar-ho.

Les obligatòries assegurances d’accidents i de responsabilitat civil, sent importants, no donen protecció directa a les lesions i altres danys que puguem patir en la pràctica esportiva. Per això, insistim que adopteu totes les mesures de seguretat possible; des de materials homologats, passant per formació i titulacions adequades, fins a la tecnologia més actual.

Ja sigui acompanyats d’un guia o amb rutes autoguiades, les pràctiques d’aquests esports solen ser en grups reduïts. Transcorren pels indrets més complicats i deshabitats de la nostra geografia, llocs usualment amb males comunicacions. Això aporta més emoció i un entorn privilegiat, però alhora més perillositat.

Per sort, avui en dia no ens falten eines per a això i el millor instrument de seguretat que tenim és el telèfon mòbil. Així doncs, el més adequat és portar el nostre dispositiu amb nosaltres per estar connectats i poder compartir la nostra ubicació en qualsevol moment. Actualment, a més, ens permet realitzar trucades en situacions d’emergència i en molts casos, disposar d’informació sense connexió.

És important recordar als clients que no surtin sense el seu telèfon mòbil, amb una bateria addicional per poder recarregar en qualsevol lloc, que confirmin la ruta que van a realitzar, el temps estimat de durada i, sobretot, han de conèixer les condicions climatològiques per evitar disgustos.

Hi ha múltiples aplicacions que ofereixen dades per dur a terme les activitats amb més seguretat. Des de les que ens permeten anticipar-nos a el temps, avisar els serveis de socors amb només un clic enviant la nostra ubicació exacta; fins a les que funcionen sense necessitat de connexió.

De totes elles, hem seleccionat diverses opcions en base a:

1. Aplicacions per conèixer les condicions climatològiques.

Òbviament, hem de conèixer el temps amb antelació abans d’organitzar una excursió, la més coneguda per consultar és l’AEMET (Agència Estatal de Meteorologia). No n’hi ha prou amb anticipar-se, el temps pot canviar en qualsevol moment i hem d’estar alerta. Depenent de la disciplina ens poden interessar diferents factors climatològics, per això us recomanem també les següents opcions:

Windguru

Podràs comprovar les previsions arreu del món. Conté mapes per consultar les temperatures, les precipitacions i la velocitat de les ratxes de vent. A més, pots registrar-te a la seva web i sincronitzar un compte amb el teu smartphone i, així, rebre notificacions amb totes les actualitzacions.

Wisuki

Si ets un amant dels esports aquàtics, podràs rebre alertes sobre el vent i les onades.

Windfinder

Per als aficionats a les activitats que transcorren al mar, us recomanem aquesta aplicació que ofereix prediccions de vent en temps real i mapa de vent per kite, surf, windsurf, vela i pesca.

Accuweather

Per conèixer les condicions climatològiques, amb mapes estàtics i interactius.

2. Si tens connexió.

Aquesta és la millor opció per a la teva seguretat, aquestes aplicacions permeten compartir la ubicació en temps real.

Podeu compartir la vostra ubicació en temps real i el millor de tot és que les aplicacions que ho permeten, les tenim ja descarregades en els nostres dispositius. Es tracta de WhatsApp i Google Maps. Amb el GPS activat i amb cobertura de dades, aquestes aplicacions estan dissenyades per al seguiment de persones. Si voleu saber com activar aquest servei, accediu a aquest enllaç del web Montaña Segura.

3. Per salvar vides – SAFE365

SAFE 365, amb i sense connexió serà la millor companya de rutes, per si de cas.

Si la vostra connexió no és de el tot bona, tranquils, encara podeu sortir d’aquesta. Parlem de Safe 365 (anteriorment Alpify), es tracta d’un localitzador mòbil disponible per a Android i iOS, totalment gratuït, amb el qual podem fer una trucada en cas d’emergència i mostrar la nostra ubicació exacta. La zona de servei se situa a Espanya i Andorra.

Com funciona?

Requereix un registre previ per usar-la, tan sols heu d’introduir les dades de les persones que vulgueu contactar en cas d’emergència. Al prémer el botó d’emergència, es posarà en contacte amb els serveis de socors i en cas de no poder fer-ho un mateix, quan algú denunciï la nostra desaparició, Safe365 tindrà les dades de la nostra ruta, mostrant la ubicació amb exactitud i facilitant el rescat. A més, encara que no tingueu connexió a Internet, enviarà un missatge de text informant de la latitud i longitud als serveis de la teva zona.

Però això no és tot, aquesta aplicació també ens permet tenir cura de la gent gran o els nostres fills, de fet, és una opció molt utilitzada fora de l’àmbit esportiu. Si teniu dubtes, podeu accedir a un vídeo explicatiu sobre com instal·lar-la en el vostre dispositiu i aprendre a usar-la.

4. Solament per a emergències – MY 112

Només en cas d’emergència, aquesta aplicació ens pot resultar de gran ajuda, permet realitzar la crida al 112 amb geolocalització. En aquest cas la seva zona de servei no és tan àmplia, ja que es tracta d’una aplicació que només les comunitats de Catalunya, Madrid, Cantàbria, Castella i Lleó i Illes Balears, juntament amb els seus centres d’emergència (organitzats per comunitats) desenvolupen aquestes competències en els seus territoris.

La descàrrega també és gratuïta i està disponible per als dispositius Android i iOS. En cas d’emergència, es pot fer una crida al 112 i l’operador rebrà amb la trucada la localització d’una forma molt precisa. La seva instal·lació és ràpida i senzilla. Si vols conèixer els seus avantatges, fes una ullada a aquest vídeo de la Junta de Castella i Lleó.

5. Sense connexió.

Tot això està molt bé si tenim cobertura i connexió a Internet, però què passa si arribem a un punt de la nostra ruta i no disposem de connexió a internet ni cobertura?

És molt probable que durant la nostra expedició perdem la connexió de xarxa, així que és important conèixer les aplicacions que disposen de geolocalització sense necessitat d’estar connectats. La cadena de televisió BBC ens suggereix 6 aplicacions per utilitzar el GPS sense internet, una guia de les millors opcions per descarregar mapes fora de línia que us ajudaran a saber on esteu en cada moment.

6. Per a descarregar la informació necessària abans de sortir i gaudir-la durant la ruta sense connexió.

Una altra alternativa gratuïta per a mòbils és la que ens ofereix l’Institut Geogràfic Nacional, aquestes aplicacions, ens permeten des de planificar rutes fins a descarregar mapes fora de línia.

La tecnologia ens ajuda a planificar tot això, no ho desaprofitem, la seguretat depèn també de vosaltres.

Article de urquia&bas correduría de seguros https://blog.urquiabas.com/

Gestión Radical

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebookInstagram.

Dejándonos tu email, aceptas nuestros términos y condiciones

 

 

 

 

 

Quines botes i materials de barranquisme són els més aconsellables?

L’equipament personal cobra una importància única quan es realitza esport a l’aire lliure. No es tracta només de comptar amb roba i accessoris adequats a l’activitat que es vol realitzar, sinó que, sovint, aquests components tenen una importància cabdal pel que fa a la seguretat. Les botes de barranquisme són l’exemple perfecte d’això. Es tracta de l’únic contacte durant diverses hores amb el terreny, i una mala elecció pot derivar en efectes indesitjats que poden anar des de les rascades i altres molèsties, fins torçades de turmell i altres petites lesions. En molts casos, és a l’endemà quan es paguen els errors comesos en aquesta elecció en forma de butllofes, molèsties a la zona de turmell i altres.

Per tot això, si com a empresa cedirem o llogarem aquest material als nostres clients per a realitzar un activitat de barranquisme, hem de posar tota l’atenció en les botes que vam decidir adquirir.

Botes específiques o es poden usar unes de muntanya?

En primer lloc, la primera pregunta que cal respondre és si val la pena adquirir unes botes específiques de barranquisme o n’hi ha prou amb unes de muntanya o fins i tot de trekking, sempre que compleixin uns requisits mínims. Tot i que les de barranquisme ofereixen les millors garanties, les altres són perfectament vàlides per a aquest propòsit, amb l’avantatge afegit que es poden utilitzar, a més, per a altres activitats que oferim com a empresa.

Però … quines triar entre tants models?

Hi botes més amples i més estretes. Amb sola tova, semidura o rígida. Amb canya de major i menor altura. I d’infinitat de materials, alguns amb més o menys impermeabilitat. Gairebé totes les botes de barranquisme compten amb desguassos per alleujar l’aigua que entra en elles. La resposta a quina bota triar està en l’ús que se li vagi a donar. Per a aquest esport són característiques imprescindibles en una bona bota tant una bona subjecció a el peu com una sola que s’agafi bé a el terreny. Per la resta, és interessant oferir als clients diversos models que es puguin adaptar als seus gustos i necessitats.

Alguns consells importants sobre les botes de barranquisme

No s’aconsella que les botes s’estrenin per a una activitat. En primer lloc, perquè el peu no s’adapta mai a la primera al calçat, sinó que necessita una adaptació mínima. Més encara en zones de muntanya, en què s’exigeix més esforç als peus. Posar-se unes botes noves és incórrer en el risc de patir rascades, butllofes i altres molèsties que poden fer de l’activitat una cosa que el client tingui sempre per un mala experiència. D’altra banda, la sola de les botes sol tenir més adherència quan se li ha donat un cert ús. És comú que la planta de les botes noves rellisqui i això provoqui certs riscos.

Pel que fa a el preu, val la pena descartar les botes barates, que estan fabricades amb materials poc duradors. Cal no oblidar que un calçat com aquest està sotmès a esforços extra i que la qualitat dels seus components afecta directament a la seva durabilitat, de manera que val la pena invertir-hi. A més, comprant botes de qualitat, una vegada que la sola es desgasta, es pot substituir per una nova i tant la tela com els cordons seguiran intactes, el que farà la seva vida útil encara més prolongada.

Com triar unes botes per fer barranquisme a un preu assequible?

Per tant, proporcionar a la teva clientela unes pautes sempre serà benvingut. Per descomptat, si els teus clients no volen gastar massa en una activitat que no saben si tornaran a repetir, segurament faries bé en dir-los que amb unes sabatilles o botes de muntanya que tinguin pul·lulant per l’armari poden sortir airosos del tràngol.

Encara que, per descomptat, aquestes hauran de complir amb una sèrie de requisits bàsics perquè no es vegi compromesa la seva seguretat i gaudeixin al màxim de l’aventura:

  • Subjecció de turmell
  • Una sola antiadherent
  • I que siguin flexibles

També pots aconsellar als teus clients una segona opció més mòdica que són les botes de trekking confeccionades amb materials poc absorbents, si pot ser impermeables.

Cal no oblidar en aquesta breu ressenya la línia Quechua de Decathlon. Aquestes es distingeixen per oferir un calçat per a la pràctica del barranquisme que és perfecta per als debutants, encara que no per als autèntics aficionats d’aquest esport que, sens dubte, el veuran molts ‘peròs’ a aquesta bota de barrancs.

Quines són les millors botes de barranquisme?

Aquí abandonem el camp de les botes barates i entrem en un altre nivell amb les botes de barranquisme concebudes especialment per a la pràctica d’aquesta disciplina. En cas que els teus clients decideixin adquirir un parell de botes de barranquisme, fantàstic, oi? Probablement això és un símptoma que aquest esport els ha fet efecte i s’han proposat a practicar-lo amb certa regularitat.

En aquest aspecte, també li vindrien de perles els teus consells en cas que camini una mica peix en el tema. De fet, hi ha marques tan estupendes com la nord-americana Five Ten, que també és experta en fabricar calçat per a l’escalada en roca, Bestard, oriünda de Mallorca, amb la seva línia Hidroline, o Adidas.

Per tant, digues-los que es quedin amb aquests noms de models mítics de botes de barranquisme: FiveTen Canyoneer 2 i Hydro Pro Adidas.

Així, aquests dos models integren l’elit de les marques de botes per descens de canons encara que el seu preu no les converteix, per descomptat, en l’opció més assequible. De fet, totes dues sobrepassen els cent euros. Però indubtablement constitueixen la millor opció si tenim la ferma convicció de convertir el barranquisme en part de la nostra vida.

Per descomptat, l’ideal seria poder complementar l’oferta de la nostra empresa amb una equipació completa que, per descomptat, contemplés unes botes de barranquisme per a la nostra clientela, però tampoc és indispensable ni el que més mira algú que només vol provar què tal és això de l’ descens de canons.

Arnés per barrancs: recomanacions de seguretat

Un arnés per barrancs difereix bastant del què s’empra en l’escalada o en l’alpinisme, encara que segur que no t’agafa de nou aquesta afirmació. No obstant això, mai ve malament recordar quins són els requisits de l’arnès que emprarem per a un activitat com el barranquisme.

Com assegurar la màxima seguretat per als teus clients en les teves activitats de barranquisme i similars

En aquest àmbit, els arnesos més reeixits vénen de la mà de fabricants com Edelrid, Petzl o Climbing Technology.

Una bona opció seria escollir aquells que tinguessin els camals regulables, ja que així els podrem ajustar als diferents clients.

També hem de tenir present que certs models d’arnès per barrancs poden resultar més acords a la tasca que realitzarem. Així, el model Petzl Canyon es recomana per al descens per cascades, ràpel, salts i expedicions que incloguin natació.

Per descomptat, l’arnès pel qual ens decantem ha de comptar amb una òptima protecció tipus culera per protegir de rascada el vestit de neoprè i, d’aquesta manera, allargarem la vida de l’equip.

Què ha de tenir el nostre arnès de barrancs?

En línies generals, hem de parlar d’una sèrie de característiques. Per tant, hem de fixar-nos en què l’arnès de barrancs les uneixi. Anem a veure-les:

  • En la confecció de l’arnès de barrancs han d’haver-se emprat materials impermeables o molt poc absorbents.
  • Elevada resistència a la fricció.
  • Estarà equipat amb diverses anelles porta-materials.
  • Punt d’ancoratge alt, amb la finalitat que a el client no li desequilibri el pes de la motxilla o el doll d’una cascada.
  • Que sigui fàcil de posar, atès que en moltes ocasions parlem d’usuaris que mai abans havien fet servir un.
  • I, per descomptat, que sigui segur amb unes sivelles que no corrin. De fet, a ningú li agrada estar penjant i comprovar que les sivelles s’han anat afluixant poc a poc.
  • Comoditat

La veritat és que estem parlant d’un dels elements més importants, juntament amb la corda, en una activitat que comporta cert risc com el descens de canons. Per tant, procura tenir els arnesos de barranc més segurs del mercat.

De fet, no et deixis temptar per les gangues i acudeix sempre a les marques de referència.

Manteniment

Un altre aspecte que hem d’abordar és el del manteniment, perquè de res servirà que adquirim el millor dels arnesos de barranquisme si després descuidem el manteniment. De manera que hem de esmerçar-nos en aquesta tasca.

Per tant, anota les cures:

  • Has de netejar i revisar freqüentment tots els arnesos. I, si és possible, examinar-los després de cada sortida.
  • No facis servir productes químics per rentar-los. N’hi haurà prou amb aigua i l’aire per assecar-lo abans de guardar-lo.
  • Tampoc oblidis retirar qualsevol resta de pols o sorra que podrien perjudicar el bon estat de l’equip.
  • I ja saps, a l’hora de guardar-los, com els medicaments, fes-ho en un lloc fresc, sec i net.

Estem segurs que si segueixes aquestes recomanacions, aconseguiràs uns arnesos segurs  amb que els teus clients només es preocuparan de divertir-se. Tot un gran problema, oi?

Quin és l’equipament bàsic per a practicar el barranquisme?

  • Casc. És l’encarregat de protegir dels cops al cap i de possibles impactes a la part superior per la caiguda o el despreniment de pedres, el que repercutiria també al coll. Un casc adequat també ajuda quan es travessa una zona que rep aigua d’una cascada. Tot casc que usem per barranquisme ha de ser específic d’aquesta modalitat i estar homologat per la UIAA / CE. Cal evitar, per diferents motius, altres cascs com els de ciclisme, esquí i altres. Al realitzar-se sobre terreny sobre el qual passa l’aigua i en zones desnivellades, tot barranquista s’exposa a caigudes inesperades per a les quals cal estar preparat.
  • Vestit de neoprè. És imprescindible per evitar la humitat i aïllar tèrmicament del fred. A més de la seva funció principal, que és conservar la nostra temperatura corporal, el vestit ens protegeix de possibles cops lleus i d’esgarrapades. A l’aigua contribueix a millorar la flotabilitat. Podem triar entre nombrosos models, encara que és imprescindible que per al barranquisme sigui de jaqueta de màniga llarga. Podem decantar també per un vestit amb caputxa. Com estarem en contacte moltes vegades amb l’aigua, un gruix interessant per a tot el vestit són els 5 mil·límetres (mm.), Tot i que dependrà de l’ús que anem a donar-li.
  • Botes de barranquisme. Són un altre element de màxima importància. Tot i que es poden emprar botes de muntanya o de trekking, si és possible es recomana optar per calçat específic, que ofereixi al mateix temps flexibilitat i resistència. L’articulació del turmell ha de quedar ben subjecta per evitar o mitigar les torçades. La sola ha de conservar l’adherència i es pot reemplaçar quan pateixi desgast sense haver d’alterar la resta de la bota. També cal comptar amb escarpins de neoprè. Els idonis tindran doble folre i un gruix de 3 mm.
  • Altres elements amb els quals cal comptar són l’arnés, un descensor, els caps d’ancoratge, pedal, bloquejadors mecànics, cinta exprés, mosquetons, bidó estanc, una navalla, xiulet i motxilla.
  • Com a empresa, hem de comptar amb un altre tipus de material, el que s’utilitzarà en conjunt, per a les activitats de barranquisme. Destaca la saca d’instal·lació, dues cordes de progressió i una altra de socors, totes elles amb els seus respectius protectors. Una de les dues primeres cordes haurà de ser del doble de l’extensió que el ràpel més llarg de l’activitat. Si es va passar per zones amb aigua de certa profunditat no estarà de més portar ulleres de busseig. També caldrà una saca per a corda i tant una farmaciola com un telèfon mòbil per al cas que es produeixi alguna incidència de més o menys importància.

Per què és tan important l’estat del material?

La resposta és evident: perquè influeix directament en la seguretat. Això no vol dir que tots els elements hagin de ser nous o que haguem de renunciar al mercat de segona mà. En aquest podem trobar equipament amb molt poc ús i en perfectes condicions, tant de seguretat com estètiques. L’estat del material ofereix, a més, una imatge del nostre negoci en què el client es fixa. Que sigui modern, estigui ben cuidat i net quan es lliura repercutirà en la sensació de professionalitat que oferirem als usuaris tant com la ruta que triem o el tracte que els donem.

Article de urquia&bas correduría de seguros https://blog.urquiabas.com/

Gestión Radical

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebookInstagram.

Dejándonos tu email, aceptas nuestros términos y condiciones

 

Los mejores planes para una despedida de soltera sostenible en la Costa Brava

¿Quieres organizar una despedida de soltera inolvidable en la Costa Brava? ¿Eres una persona que se preocupa por el medio ambiente?

Estas dos cosas no son independientes, porque puedes organizar la mejor despedida de soltera con planes sostenibles y te aseguramos que la recordarás el resto de tu vida.

Ir de bares y discotecas puede estar muy bien, pero si te gusta hacer cosas diferentes, disfrutar de la naturaleza, y quieres aprovechar tu despedida para estar conectad@ con tus amig@s y pasar unos días que queden para la posteridad… ¡Estos planes te van a encantar! 

despedida soltera sostenible

Via ferrata sobre el mar en la Costa Brava, una despedida de soltera de vértigo.

Disfruta de un chute de adrenalina con una vía ferrata en Sant Feliu de Guixols. Escala muros verticales y cruza puentes colgantes como si estuvieras en una película de Indiana Jones. Te prometemos unas vistas alucinantes, muchas risas con tus amigos y unas fotos de envidia

¡Todos recordarán tu despedida de soltera en la Costa Brava como la más original y divertida!

¿Te hemos convencido? Puedes preparar tu vía ferrata aquí.

parc aventura despedida soltera

Circuito multiaventura en la Costa Brava, disfruta de tu despedida por todo lo alto.

Pásalo de miedo con un circuito multiaventura en el parque de aventuras más grande del sur de Europa. Deslízate por las tirolinas, cruza los puentes colgantes y diviértete rodead@ de tus amigos en un entorno natural, cuidado y respetuoso con el medio ambiente. La diversión está garantizada, y además… ¡Tendremos una sorpresa preparada para la anfitriona o anfitriones de esta super despedida de soltera!

No te lo pienses y dale ese toque especial a tu despedida de soltera con una experiencia inolvidable en el Costa Brava Parc Aventura Platja d’Aro o Pals. 

despedida soltera sostenible acampada

Acampada sostenible en la Costa Brava

¿Ya no te acordabas de lo que era ir de campamento con amigos? ¡No pierdas la oportunidad de vivirlo de nuevo!

Saca el niñ@ que llevas dentro en una acampada y haz que sea la mejor despedida de soltera de tu vida. Disfruta del entorno natural y de las calas más bonitas de la costa brava y alójate en el camping sostenible Begur, un camping con reconocimiento internacional gracias a su dedicación por la sostenibilidad y el respeto al medio ambiente.

No siempre podemos saber con certeza que acampar sea del todo ecofriendly, pero… ¡En este camping está asegurado!

despedida soltera costa brava

Cata de vino sostenible en la Costa Brava.

En toda despedida de soltera tiene que haber, además de diversión, una buena comida y bebida. Si te encanta probar sabores nuevos y diferentes, las catas de vino y cava de la Bodega Perelada son el plan perfecto para tu despedida. Con ellos puedes organizar una experiencia única e incluso visitar los viñedos donde os explicarán todo el proceso que siguen sus vinos, desde el campo hasta tu paladar.

Además, este sitio pretende ser el primero de Europa en contar con la certificación que acredite su sostenibilidad y eficiencia energética.

Para organizar tu experiencia con la Bodega Perelada solo tienes que ponerte en contacto con ellos y reservar para tu grupo de amigos el servicio que prefiráis.

 

Hay muchas formas de hacer que tu despedida de soltera sea algo inolvidable, pero con estos planes estamos seguros de que tendrás grandes recuerdos de risas, aventuras y paisajes increíbles.

Recuerda que lo importante de una despedida es que deje huella en ti, no en el planeta.