El petits ocells que observem en molts parcs, jardins o boscos, acompanyen el paisatge, amb els seus cants i posen moltes vegades, moviment i colors al bosc, però són molt més que això.
La gran majoria de petites aus que observem a casa nostra, pertanyen a l’ordre dels Passeriformes (que vol dir el grup d’ocells petits com els pardals), que és un grup evolutiu, molt ample i divers dintre de les diverses classes d’aus. Hi ha des d’ocells petits com el Reietó (Regulus regulus) fins al Corb (Corvus corax) aquest darrer el més gran a nivell mundial de tot el grup dels ocells passeriformes. Dintre d’aquest gran espectre de mides i formes, també hi ha una gran diversitat de fonts d’aliments, tipus d’hàbitats que ocupen, etc.
Alimentació
Si els observem de prop, fixant-nos en el seu bec, podrem “esbrinar” de què s’alimenten. En general, els ocells que tenen el bec ample i gruix, tipus “canari”, com per exemple els pardals, gafarrons, caderneres, pinsans, etc són ocells granívors, és a dir, que mengen majoritàriament llavors. Això no obstant, durant l’època de cria a la primavera, consumeixen també insectes, sobretot per alimentar amb proteïnes a les seves cries i que puguin créixer fortes i amb energia.
Altres ocells que ens puguem fixar, tenen el bec prim, com per exemple el Pit-roig (Erithacus rubecula), el Rossinyol (Luscinia megarhynchos), etc. Aquests tipus d’ocells són insectívors, utilitzant el seu bec com a pinces per atrapar els invertebrats dels trocs, del terra, etc. A la tardor i a l’hivern, hi ha una minva important de les seves preses, i per tant, molts d’ells migren cap al sud, cap a terres on puguin trobar el seu aliment. Els que es queden per casa nostra, complementen la cerca d’invertebrats, amb el consum de fruites del bosc, que en aquesta època de l’any és quan més es poden trobar, com els fruits del llentiscle (Pistacia lentiscus), Marfull (Viburnum tinus), i moltes altres espècies d’arbustos mediterranis.
Nidificació
En quant a la nidificació, segur que passejant pel bosc durant la tardor i l’hivern, en els arbres sense fulles, haurem observat algunes plataformes de branques. Aquestes estructures, de forma globosa o en la majoria de casos, com plats formats per branques, corresponen als nius de moltes aus, com per exemple tórtores i tudons, garses, tallarols, caderneres, etc.
A aquests tipus d’ocells, espais on poder fer el niu, no els hi falten, ja que arbres i arbustos, amb les seves branques, hi ha més o menys arreu. Però hi ha una part important d’altres ocells, que fan niu “exclusivament” en forats, o d’arbres o de roques i murs, i a aquests ocells, el volum de branques disponibles no els ofereix cap oportunitat per poder criar.
En quant als ocells que hi crien en forats d’arbres als troncs, fem una prova……. Passegem pels parcs, boscos o camins que fem habitualment, i comptem forats dels arbres. Segurament hi comptarem de ben pocs. Al contrari, aquest experiment, amb els ocells que hi crien en branques no caldrà fer-lo, ja que hi ha incomptables branques!!
Aquests senzill experiment ja ens dóna una pista de que els ocells que fan niu exclusivament en forats d’arbres, no seran tan abundants de com ens pensàvem. En un bosc madur, és a dir, sense agressions com incendis cada poques dècades o anys, tales d’arbres, retirades d’arbres morts, plantacions de pins (que no són boscos), etc etc aquests ocells si que trobarien molts més espais per niar que no pas ara.
Valors ambientals dels ocells insectívors
A banda de cants i colors, els ocells insectívors desenvolupen un paper molt important en l’estructura del bosc. Per exemple, la presència d’ocells insectívors regula les poblacions d’invertebrats, i limita el que anomenem sovint com “plagues”. Una plaga, realment és el símptoma de que hi ha un desequilibri. Un desequilibri entre predadors i preses.
Per exemple, la Mallerenga carbonera (Parus major), és un dels pocs ocells insectívors que s’alimenta d’erugues Processionàries del pi (Thaumetopoea pityocampa), també d’entre altres invertebrats. Als llocs on veiem moltes bosses/nius d’erugues processionàries penjant als pins, quan diem que hi ha una plaga d’aquestes erugues, realment el que hi ha és una manca dels seus predadors. Hi ha també d’altres factors ambientals que afavoreixen aquestes erugues, però un factor important és la manca de predadors. Llavors, no cal gastar-se els diners públics en insecticides perquè així, no s’aconseguirà eliminar d’arrel el problema real. Una parella de mallerengues, consumeix uns 10.000 invertebrats a l’any, aquests ocells són el veritable “insecticida” que necessita el bosc.
A més del paper de reguladors d’invertebrats dels boscos, un altre valor que sovint no hi pensem és la seva tasca de conservació i millora del bosc, amb el consum de petits fruits a la tardor i a l’hivern. Aquests fruits dels bosc -dintre d’ells contenen llavors- són consumits pels ocells insectívors, i durant els seus desplaçaments, van disseminant les llavors amb els seus excrements. Aquesta tasca tan natural, és la que afavoreix la propagació d’arbustos mediterranis i fa que el bosc sigui divers en espècies. Sense aquesta senzilla acció, moltes espècies vegetals no podrien estendre la seva presència natural.
Problemes que els afecten i què podem fer per ajudar als ocells insectívors
Vista la importància que tenen els petits ocells insectívors al bosc, veiem què els afecta i com podem ajudar-los.
Afortunadament aquests ocells estan protegits per la Llei i ja han passat èpoques en que es caçaven pel seu consum, tot i que encara queden brètols que els puguin disparar per plaer, punteria i ignorància.
El fet de que hi hagi pocs boscos madurs, fruit de tales, d’incendis repetitius i d’afavoriment artificial dels pins fa que no trobin tants forats com seria natural. Podem esperar uns 50 anys aproximadament per que el bosc tingui millors característiques, o…. podem ajudar-los col·locant caixes niu, que no són una altre cosa que “forats artificials” per ajudar-los. Cal recordar que les caixes niu que col·loquem, s’han de buidar i netejar cada tardor per què els ocells les trobin netes de nou cada primavera, i d’aquesta manera allargar la vida útil d’aquests caixes niu.
També podem ajudar als ocells i a la natura en general, limitant i retirant espècies de plantes invasores, que ocupen l’espai de les plantes autòctones, que podrien donar fruits i altres aliments als ocells.
A la vegada, i com a pla de futur, també podem plantar varietats d’arbres i arbustos autòctons (vigilant de plantar els que toquen a cada ambient), com alzines, sureres, roures, llentiscles, arç blan, marfull, i un llarg etcètera que ajudaran a que el bosc es desenvolupi i ofereixi molts recursos als seus habitants.
Consumint productes “bio” afavorim als pagesos que no utilitzen insecticides i altres productes verinosos als conreus i que empren altres mesures, fins i tot que fan servir caixes niu i fauna útil per lliurar-se de plagues del camp. De pas, també nosaltres consumim aliments sense verins pel nostre cos……..
Finalment també, recordem que ….. cada vegada que llencem el paper i cartró utilitzat als contenidors blaus de reciclatge …. estem evitant la tala d’arbres per fer paper nou!!
Per més informació sobre caixes niu: www.gestionatural.cat/
Artur Degollada i Soler
Associació Gestió Natural
Barcelona, juliol de 2021
Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebook i Instagram.
