ASCENSIONS HIVERNALS

Decàleg de consells per fer una ascensió hivernal segura

La muntanya té tot el que necessites durant aquest hivern: aire lliure, lluny de multituds i, sobretot, esport i aventura. Per això, Joaquín Álvarez, guia d’Alta Muntanya de la Asociación Española de Guías de Montaña (AEGM), et dóna una sèrie de consells per fer unes ascensions hivernals correctes, recomana interessants rutes, i per descomptat, explica com anticipar-te als obstacles que sorgeixin amb la neu.

Les millors rutes per dur a terme ascensions a la muntanya en ple hivern dependran de les condicions de la muntanya. “De vegades, amb molt d’excés de neu, pot ser més segur escalar una cascada i rapelar-hi que fer cim per una via normal i viceversa”. Tot dependrà de les circumstàncies a cada moment.

Tenint clar aquest aspecte, i abans d’endinsar-nos a les rutes top per antonomàsia, cal tenir en compte:

Decàleg de consells d’AEGM per a una perfecta ascensió a la muntanya a l’hivern

1. Observar la meteorologia durant la setmana i per al dia de l’excursió. D’aquesta manera, et faràs una idea de la muntanya.
2. Estudieu minuciosament la ruta. Així podràs calcular sobre el teu estat físic la duresa i la dificultat que pots assumir, minimitzant perills subjectius.
3. Fes una anàlisi minuciosa dels perills objectius que presenti la ruta, i valora si les condicions actuals garanteixen els estàndards de seguretat.
4. Prepara la motxilla a consciència separant per blocs totes les eines necessàries: material dur, material de seguretat (dva, pala, sonda), ulleres-cremes, bateries, roba-guants de recanvi, menjar-beguda, begudes calentes i telefonia.
5. Si fas esquí de travessa porta una altra pell de foca de recanvi i ceres, a més d’un petit romanent de cinta per si s’enlaira la pell.
6. Camina per lloms en la mesura del possible.
7. Matina.
8. Deixa avís d’on vas. Estar localitzable.
9. Pregunta al guarda del refugi per les condicions.
10. Si no ho veus clar, contracta un guia.

Rutes recomanades per fer ascensions hivernals

De les muntanyes del territori espanyol, és complicat distingir les més recomanables per conquistar a l’hivern. “Entre totes les serres que componen els sistemes muntanyosos, és difícil decidir quines muntanyes són les més adequades o les més boniques per endinsar-se al terreny de l’alta muntanya hivernal”. Tot i això, a AEGM han fet una recopilació de les més característiques. Són les següents:

• Serralada Cantàbrica: Una de les muntanyes més singulars de la Serralada Cantàbrica, tant per la seva morfologia alpina com per la seva proximitat a nuclis urbans, és Penya Ubiña La Grande, de 2.418 metres sobre el nivell del mar. És un clàssic, tant a Astúries com al Lleó, en néixer els seus vessants a les dues províncies. Les vies normals d’aquesta muntanya no demanen l’ús de corda, però sí el maneig correcte dels grampons i el piolet, ja que tenen rampes prolongades d’uns 30º.

• Serra de Gredos: La cimera per antonomàsia de la Serra de Gredos és el particular Almanzor, amb els seus 2.592 metres sobre el nivell del mar. Aquesta estupenda muntanya granítica, cimera de Castella, presenta una seriosa ascensió hivernal, fins i tot, per la seva via normal. Al final d’aquesta, es dóna vista a les Canals Fosques, llargues i exposades. Una corda per a l’últim tram potser no està de més…

• Sierra Nevada: La cimera més emblemàtica de Sierra Nevada, encara que no la més alta ni la més difícil és, sens dubte, El Veleta, amb 3.396 metres sobre el nivell del mar. És una muntanya accessible, a causa dels remuntadors de l’estació de Sierra Nevada, encara que no s’ha de passar per alt la perillositat d’aquesta serra castigada pel vent, on l’estat de la neu sol ser més aviat compacte, sinó gel viu.

• Pirineu: El cim per antonomàsia del Pirineu és l’Aneto, de 3.404 metres sobre el nivell del mar. Famós per la seva glacera, avui minvat, és una muntanya fantàstica per a la pràctica de l’esquí i l’alpinisme, tant per les crestes com per algunes bones parets que ostenta.

Pel que fa als cims estrangers, encara que ara mateix això de viatjar ho tinguem una mica llunyà, el cim més famós d’Europa és el Mont Blanc, de 4.810 metres sobre el nivell del mar. És el sostre d´Europa, a més d´una muntanya preciosa plena de meravelles paisatgístiques. Tot i ser un pic comercial i relativament còmode gràcies als refugis, no deixa de ser una experiència inoblidable i molt recomanable.

“El principal element de distinció en una activitat hivernal és, sens dubte, la neu. Per a un Guia de Muntanya, treballar sobre aquest element és un dels privilegis més grans que es poden desitjar, en gestionar la seguretat en tota la seva extensió. Allò que ahir era neu pols, avui pot ser gel; i això, a l’estiu, no passa”

(Joaquín Álvarez, Guía AEGM, Técnico Deportivo Alta Montaña y Escalada)

Problemes que pot donar la neu i com anticipar-te en una ascensió hivernal

La neu és un mitjà canviant que exigeix estratègies diferents depenent del seu estat de transformació. I algunes de les situacions compromeses més comunes davant les que ens podem topar són:

1. Estàs en un pla amb la neu dura i no portes grampons… Posa’ls ja, per no haver de treure’ls en un pendent o mig vessant.
2. Si pujaràs a una cimera que demani l’ús d’una corda i encara no portes arnès, posa’t abans d’arribar, i en un lloc còmode.
3. Amb esquís de travessia, la neu està dura i vas amb ganivetes, però preveus que el pendent s’incrementi en l’ascens… Posa’t grampons com més aviat millor.

“Hi ha mil supòsits, però aquests són els més característics i els que provoquen més accidents”

Com ens explicava Chus, la gerent de l’empresa Locura de Vida, en el seu divertit article: “Els accidents de muntanya no són cap broma. Poden costar-nos la vida i posar en risc la de les persones que vinguin a rescatar-nos, per la qual cosa tingues precaució, prepara’t, forma’t i utilitza el sentit comú”.

Assegurances imprescindibles per a les empreses i/o guies de muntanya que organitzen ascensions hivernals

Els Guies de Muntanya estan obligats a cobrir la seva Responsabilitat Civil i els Accidents que els participants puguin patir, en el desenvolupament de les activitats, amb sengles assegurances, respectivament. “Cada comunitat autònoma regula i legisla les condicions i límits d’aquestes assegurances, sent els mínims exigibles força semblants entre elles”.

Gestión Radical

Si vols estar a el dia de totes les nostres recomanacions i activitats per fer a la Costa Brava, no dubtis en apuntar-te a la nostra newsletter i seguir-nos aFacebook i Instagram.